Joan Gualbert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Gualbert

Fragment d'una pintura de Neri di Bicci (Florència, església de la Trinità)
abat, fundador
Nom secular Giovanni Gualberto Visdomini
Naixement 995
Castell de Poggio Petroio (Tavernelle Val di Pesa) o Florència (Toscana, Itàlia)
Defunció 12 de juliol de 1073
Abadia de San Michele Arcangelo de Passignano (Tavarnelle Val di Pesa)
Enterrament Abadia de Passignano
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 24 d'octubre de 1193, Roma per Celestí III
Festivitat 12 de juliol
Fets destacables Fundador de l'Orde de Vallombrosa
Orde Benedictins, Orde de Vallombrosa
Iconografia Hàbit gris o pard; amb una creu a la mà (l'anomenada creu de Vallombrosa, amb extrems trilobulats); un lliri, el llibre de la regla
Patronatge Guàrdies forestals d'Itàlia (1951) i de Brasil (1957)

Joan Gualbert (Tavarnelle Val di Pesa, Toscana, 999 - 12 de juliol de 1073), també conegut com a Giovanni Gualbert o Gualberto, fou un monjo italià,abat de Vallombrosa i fundador de l'Orde de Vallombrosa. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Gualberto Visdomini, de la noblesa florentina, va néixer a Florència o al castell de Poggio Petroio, a Val di Pesa. El seu germà Ugo fou assassinat i segons el costum vigent, Giovanni havia de venjar-ne la mort matant l'assassí; segons la llegenda, quan anava a matar-lo, el rival s'agenollà amb els braços en creu i demanà pietat i Giovanni, commogut, el perdonà. Giovanni llavors entrà a l'església de San Miniato al Monte a pregar i el crucifix li va fer un senyal d'aprovació.

Contra la voluntat familiar, ingressà al monestir benedictí de San Miniato del Monte, i es dedicà a lluitar contra la simonia i el nicolaïsme que hi havia llavors a l'Església: atacà al seu abat Oberto i al bisbe de Florència, Pietro Mezzabarba, culpables de simonia. Veient, però, les dificultats, se'n va anar a fer vida eremítica, i amb altres monjos s'establí en 1036 a la vall d'Acquabella, després anomenada de Vallombrosa, prop de Fiesole.

Volgué que la Regla de Sant Benet s'hi apliqués amb el rigor i la puresa fundacionals, retornant així a l'ideal benedictí de vida cenobítica. Algunes modificacions, però, foren innovadores: així, els monjos es preparaven per a intervenir, mitjançant la pregària, en els afers de Florència, fins a aconseguir que el bisbe Mezzabarba fos deposat. En part, el fet es degué al suport rebut per part del partit reformista; segons la llegenda, fou arran del judici de Déu que tingué lloc a Badia s Settimo, on el monjo vallombrosà Pere Igni va demostrar la raó dels seus arguments travessant el foc indemne.

L'orde de Vallombrosa, de fet una congregació de l'Orde de Sant Benet, va créixer ràpidament i prop de deu cases de la rodalia seguiren la reforma de Vallombrosa.

Giovanni Gualberto morí a l'abadia de Passignano, monestir de l'orde, i hi fou sebollit.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Les seves relíquies es conserven a l'abadia de Passignano. Fou canonitzat per Celestí III en 1193 i en 1957, Pius XII el declarà patró dels serveis forestals italians, donada la particular tasca que els monestirs vallombrosins van fer en l'explotació dels boscos. El 1957, fou proclamat patró dels serveis forestals del Brasil.

Relleus de la tomba del sant[modifica | modifica el codi]

Benedetto de Rovezzano va treballar durant deu anys en els relleus i escultures del sarcòfag de Joan Gualbert, fins a 1505. Finalment, no va ser instal·lat a l'església de Passignano i l'obra feta va ser, en part, reaprofitada i, en part, conservada en altres parts. Avui poden veure's al Museu de Sant Salvi de Florència.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Gualbert