Joan II de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan II de Constantinoble (Joan de Capadòcia, Joannes Cappadox) fou patriarca de Constantinoble el segon de nom Joan (el primer fou Sant Joan Crisòstom) del 517 o 518 fins al 520.

Abans de la seva elecció era prevere i sincel·le de Constantinoble. Era considerat oposat a les normes del concili de Calcedònia, però no tenia proa fermesa per mantenir la seva posició. Poc després de ser nomenat va morir l'emperador Anastasi I de Bizanci i va pujar al tron Justí I. El ciutadans ortodoxos, convenientment organitzats, van provocar un tumult i Joan fou obligat a condemnar a Sever d'Antioquia i proclamar els noms del pares de Calcedònia incloent entre els seus noms als patriarques Eufemi i Macedoni; els inclusos en aquesta llista eren considerats bons ortodoxos; aquestes mesures foren sancionades per un sínode amb 40 bisbes.

El 519 l'emperador Justí va suggerir una reconciliació amb l'església occidental de la que les esglésies orientals s'havien separat feia uns anys i Joan va acceptar les condiciones del papa Hormisdes I i va anatemitzar als contraris al concili de Calcedònia, i va eliminar de les llistes a Acaci, Eufemi i Macedoni d'Antioquia, tres del seus predecessors, incloent-hi en canvi el nom dels papes Lleó I i Hormisdes.

Va morir el 520, i el va succeir Epifani.

Es conserven algunes cartes: dues a Joan, patriarca de Jerusalem, una Epifani, bisbe de Tir i alguna al papa Hormisdes. En les cartes dirigides Joan de Jerusalem i Epifani de Tir pren el títol de patriarca ecumènic o universal, segurament el primer que va agafar aquesta denominació.