Joan I Zimisces

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de Joan I Zimisces.

Joan I Zimisces (Joannes I Zimisces, Ἰωάννης Τζιμισκῆς) fou emperador de Constantinoble del 969 al 976.

Era descendent d'una família armènia il·lustre, i nét de Teòfil, personalitat del regnat de Romà I Lecapè, i nebot valencià de Cucuas, el germà de Teòfil. El seu renom li fou donat per la seva mida que era petita (en armeni Zimisces vol dir "home baixet").

Va servir de jove a l'exèrcit grec i va destacar pels seus fets heroics al camp de batalla.

Durant la regència de Teòfana, la viuda de Romà I, Nicèfor Focas va esdevenir el principal dirigent de l'imperi i va rebre constantment el suport de Joan, que li va salvar la vida quan l'eunuc Bringas va conspirar contra la seva vida. I pensant que l'amistat de Joan amb Nicèfor era interessada, li va escriure i li va oferir la màxima recompensa, fins i tot la corona, si matava a Nicèfor, però Joan va ensenyar la carta al seu amic i el va urgir a assolir la corona imperial, cosa que Nicèfor va fer el 963, regnant amb el nom de Nicèfor II com a col·lega dels menors (fills de Romà I), Basili II de Bizanci i Constantí VIII.

Nicèfor es va casar amb Teòfana i va nomenar a Joan com a comandant de l'exèrcit només supeditat al mateix emperador. Com a comandant Joan va obtenir tantes victòries i tan decisives que va esdevenir l'ídol dels soldats i del poble. Els àrabs eren llavors amos de Síria i Cilícia i a la batalla d'Adana del 963 Joan Zimisces els va derrotar amb una gran carnisseria i quan un grup de cinc mil àrabs es va fer fort en un turó i va refusar rendir-se, el mateix Zimisces els va atacar i els va aniquilar; aquest turó va rebre en endavant el nom de Turo de la Sang.

El 964 Joan va conquerir bona part de Cilícia, va creuar les muntanyes Amanos, va entrar a Síria i va assolar la vall de l'Orontes. Mopsuètia (rebatejada Massissa) estava resistint a les forces imperials dirigides per Nicèfor II quan va arribar Joan i va assaltar impetuosament la ciutat i la va conquerir.

Tots aquestos serveis no foren agraïts; les intrigues del germà de l'emperador, Lleó Focas, el van privar del seu comandament a l'exèrcit i fou enviat a l'exili.

No obstant Teòfana havia esdevingut secretament la seva amant, i va aconseguir que fos enviat a Calcedònia, on va poder mantenir els seus contactes sexuals, i l'emperadriu el va arribar a rebre disfressada als mateixos apartaments del seu marit. Van preparar junts un pla per matar a Nicèfor i proclamar a Joan com emperador i a la nit de l'11 al 12 de desembre del 969 Joan va creuar el Bòsfor amb un petit grup de fidels i van escalar les muralles de palau amb cistelles lligades a cordes que van estirar alguns dels servidors de l'emperadriu. Joan va anar a la cambra de Nicèfor i el va matar. El matí següent Joan Zimisces era proclamat emperador com a col·lega dels dos fills de Romà I.

El seu primer acte fou enviar a l'exili al seu enemic Lleó Focas, germà de Nicèfor; el segon fou obeir al patriarca Polieuctes de Constantinoble, que li exigia desterrar a Teòfana; la tercera cosa fou repartir una part de la seva propietat privada entre els pobres i construir un esplèndid hospital a la part asiàtica del Bòsfor.

Seguidament va enviar al seu general Nicolau contra els àrabs que estaven assetjant Antioquia, i al general Bardas Escleros contra els rus que havien travessat Bulgària i assetjaven Adrianòpolis. Els dos generals van triomfar, però aviat va esclatar la revolta de Bardas Focas, el fill de Lleó Focas, que es va proclamar emperador a Cesarea amb el suport del seu pare i el seu germà Nicèfor Focas. La revolta fou sufocada i Lleó i Nicèfor Focas foren fets presoners i condemnat a mort però Joan els va perdonar la via i els va enviar a l'exili; quan més tard es van revoltar per segona vegada foren cegats i enviats novament a l'exili. Bardas Focas es va haver de rendir a Bardas Escleros i fou obligat a agafar l'hàbit monàstic i passar la resta de la seva vida a un convent a Quios.

Mentre, el 970, Joan va quedar vidu de la seva dona, Maria Escleros (la germana de Bardas Escleros) i es va casar amb Teodora, la filla de Constantí VII (Constantí Porfirogènit) i germana de Romà II, matrimoni que fou vist amb simpatia pel poble que reverenciava a Porfirogènit.

Altre cop el Rus de Kíev va envair Bulgària i Zimisces va sortir contra ells amb la flota, pel Danubi, i els va tallar la retirada pel nord. Parasthlava, la capital del Regne de Bulgària fou conquerida pel rus i el seu rei Bosisa fou agafat allí pels varegs de Sviatoslav I de Kíev (els grecs l'anomenaven Sphendosthlaba) i a les seves muralles Zimisces els va derrotar i aniquilar; el cap vareg va haver de fer la pau[1] i retirar-se a Rússia i Bosisa fou restablert a tron búlgar per Joan.

Poc després Teòfana, no l'emperadriu sinó una filla de Romà II, es va casar amb l'emperador Otó II del Sacre Imperi.

Una nova guerra amb els àrabs va portar a Zimisces a Síria. Una vegada mes el geni militar de l'emperador va portar a noves victòries i va arribar fins a Palestina fins que els àrabs van demanar la pau.

Quan tornava va veure nombroses hisendes i vil·les a Cilícia que fou informat que pertanyien a Basili, un dels seus eunucs principals; l'emperador va pensar que era excessiu i va sospitar de l'honradesa de l'eunuc; Basili en fou informat però va dissimular. Uns dies després l'emperador es va posar malalt i just va poder arribar a la capital i va morir el 10 de gener del 976 als 51 anys. Si Basili va tenir alguna cosa a veure a la seva mort entra al terreny de l'especulació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan Frontier: A Political Study of the Northern Balkans, 900–1204 (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p.52. ISBN 0-521-77017-3. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan I Zimisces Modifica l'enllaç a Wikidata