Joan I de Borgonya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Joan I de Borgonya
Joan I de Borgonya

27 d'abril de 1404
- 

10 de setembre de 1419 (als 15 anys) –  

Precedit per Felip II l'Ardit
Succeït per Felip III el Bo
Dades biogràfiques
Naixement 28 de maig de 1371
Dijon
Defunció 10 de setembre de 1419 (als 48 anys)
Montereau
Dinastia Casa de Valois-Borgonya Casa de Valois-Borgonya
Pares Felip II l'Ardit
Margarida III de Flandes
Cònjuge Margarida de Baviera-Straubing
Fills

Armoiries Bourgogne Jean sans Peur.png


Joan I de Borgonya Joan Sense Por (Dijon 1371 - Pont-de-Yonne, Montereau 1419) va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 28 de maig de 1371 a Dijon sent el fill primogènit del duc Felip II de Borgonya i la seva esposa, la comtessa Margarida III de Flandes. Era nét per línia paterna de Joan II de França i Bonna de Luxemburg, i de Lluís II de Flandes i Margarida de Brabant.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 12 d'abril de 1385 a Cambrai amb Margarida de Baviera-Straubing, filla del comte Albert I d'Holanda. D'aquesta unión nasqueren:

Lluites amb els Orleans[modifica | modifica el codi]

Joan I de Borgonya fou designat duc de Borgonya el 1404 iniciant així un conflicte amb el seu cosí Lluís I d'Orleans, germà del rei Carles VI de França. Les lluites estigueren orientadaes a poder aconseguir el poder reial, degut a la greu malaltia mental del rei francès, el qual deixà un gran buit de poder.

Joan I de Borgonya intentà aconseguir el favor reial de la reina consort, Elisabet de Baviera, convertint-se en el seu amant. L'assassinat de Lluís I el 1407, per iniciativa de Joan I, comportà la víctoria dels Borgonyons per davant dels Orleanistes. El rei francès, posteriorment, absoldrà Joan I de l'assassinat i el comminarà a reconciliar-se amb el fill de Lluís I, Carles I d'Orleans.

Lluita amb els Armanyac[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Lluís I els partidaris de Bernat VII d'Armanyac s'aliaren amb l'hereu de Lluís, oposant-se de nou a Joan I de Borgonya. La pau definitiva fou signada el 1410.

En aquells moments Enric V d'Anglaterra ocupà França i intentà un atac a París. Participà en les negociacions de pau amb el rei anglès, del qual era partidari. En la batalla d'Agincourt de 1415 les tropes del ducat de Borgonya no hi participaren, no fent cas de les peticions d'auxili del rei francès.

Lluites amb el delfí[modifica | modifica el codi]

El 30 de maig de 1418, en lluites encara amb el rei francès, Joan I de Borgonya aconseguí capturar la ciutat de París. Aquesta ocupació es féu, però, després de la marxa de la ciutat del delfí francès, el futur Carles VII de França.

El 1419 amb la major part del nord de França ocupada pels anglesos i amb París en mans borgonyones, el delfí es veié obligat a realitzar una reconciliació amb Joan I. El delfí inetentà pactar una primera reunió a Melun, i veient que Joan I l'acceptà la canvià per una altra a Montereau el 10 de setembre. Per aquesta nova cita el delfí planejà la mort del duc de Borgonya, així el va convèncer de realitzar aquesta trobada política i Joan I fou mort al pont d'aquesta població francesa pels escortes del delfí.


Precedit per:
Felip II
Borgonya
Duc de Borgonya

14041419
Succeït per:
Felip III
Precedit per:
Margarida III
Nord-Pas-de-Calais
Comte de Flandes
, Artois i Borgonya
14051419
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan I de Borgonya Modifica l'enllaç a Wikidata