Joan el Caçador
| Comtes de Barcelona | ||
|
||
| Reis d'Aragó | ||
|
||
| Sobirans de la Corona d'Aragó |
||
|
|
||
 |
||
| Alfons el Cast | ||
|---|---|---|
| Pere el Catòlic | ||
| Jaume el Conqueridor | ||
| Pere el Gran | ||
| Alfons el Franc | ||
| Jaume el Just | ||
| Alfons el Benigne | ||
| Pere el Cerimoniós | ||
| Joan el Caçador | ||
 |
||
| Infants | ||
| Joana | ||
| Violant | ||
| Martí l'Humà | ||
|
||
|
Joan I el Caçador,[1] dit també «el Descurat» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó[2]) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan;[3] en llatí: Johannes.[4] Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-87). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 46 anys.[5] És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Taula de continguts |
Llinatge [modifica]
Fou el primer fill del rei Pere III el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el futur rei Martí I l'Humà, nascut l'any 1356.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
16. Pere III d'Aragó (el Gran) |
|||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
8. Jaume II d'Aragó (el Just) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
17. Constança de Sicília | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
4. Alfons IV d'Aragó (el Benigne) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
18. Carles II d'Anjou | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
9. Blanca de Nàpols |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
19. Maria d'Hongria | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
2. Pere III d'Aragó (el Cerimoniós) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
20. Bernat Guillem d'Entença | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
10. Gombau d'Entença |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
21. ? | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
5. Teresa d'Entença |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
22. Sanxo d'Antillón | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
11. Constança d'Antillón |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
23. Elionor d'Urgell i Montcada | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
1. Joan I d'Aragó (el Caçador) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24. Pere III d'Aragó (el Gran) |
|||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
12. Frederic II de Sicília |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
25. Constança de Sicília | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
6. Pere II de Sicília |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
26. Carles II de Nàpols | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
13. Elionor d'Anjou |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
27. Maria d'Hongria | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
3. Elionor de Sicília |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
28. ? | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
14. Otó II de Caríntia |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
29. ? | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
7. Elisabet de Caríntia |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
30. ? | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
15. ? |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
31. ? | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
L'emmirallament per les corts europees i, molt especialment per la cort de França, fou una constant abans i després del seu regnat. Això el va portar a cercar els llaços matrimonials amb els Valois. S'havia de casar amb la princesa Joana de França (1351-1371), filla de Felip VI de França, però aquesta va morir a Béziers quan anava de camí cap a Barcelona a casar-se.[6]
El març de 1373 es casà per poders i a l'abril a la catedral de Barcelona amb Mata d'Armanyac, filla del comte d'Armanyac, Joan I, amb la qual tingué:
- l'infant Jaume d'Aragó (1374)
- la infanta Joana d'Aragó (1375-1407), casada el 1392 amb Mateu I de Foix, Comte de Foix.
- l'infant Joan d'Aragó (1376)
- l'infant Alfons d'Aragó (1377)
- la infanta Elionor d'Aragó (1378)
En morir aquesta, es casà a Montpeller el 1380 amb Violant de Bar, neboda de Carles V de França. Com a regal de noces li va regalar l'aljama de Girona.[7] Amb Violant de Barc va tenir:
- l'infant Jaume d'Aragó (1382-1388), nomenat Duc de Girona i Comte de Cervera el 1387
- la infanta Violant d'Aragó (1384-1442), casada el 1400 amb Lluís II de Nàpols
- l'infant Ferran d'Aragó (1389), Duc de Girona i Comte de Cervera
- la infanta Antònia d'Aragó (1391-1392)
- la infanta Elionor d'Aragó (1393)
- l'infant Pere d'Aragó (1394), Duc de Girona i Comte de Cervera
- la infanta Joana d'Aragó (1396)
Joventut [modifica]
El 1351 el seu pare creà per a ell el títol de duc de Girona, per a l'any següent ser nomenat primogènit del regne. El 1363 fou nomenat lloctinent general del regne, comandant les tropes que van fer front a la invasió de Catalunya que intentà Jaume IV de Mallorca.[8]
De ben jovenet s'enemistà amb el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, pel seu nou matrimoni amb Sibil·la de Fortià pertanyent a la petita noblesa empordanesa. Així mateix el 1385 Joan es negà a lluitar contra el seu cunyat, Joan I d'Empúries, revoltat un any abans.
Política interior [modifica]
El 1387 féu empresonar la reina Sibil·la, però per les pressions del cardenal Pere de Luna l'alliberà. Aquest mateix any retornà el comtat d'Empúries al seu cunyat Joan I d'Empúries, comtat que li havia sostret el rei Cerimoniós.
Un cop rei, tingué diferències amb el seu sogre, Joan III d'Armagnac, el comte d'Armanyac, les tropes del qual, a les ordres de Bernat, germà del comte d'Armanyac, envaïren l'Empordà i arribaren fins a Girona durant la guerra dels armanyaguesos (1389-90); foren rebutjats per les tropes que comandava l'infant Martí, germà i futur successor seu. Hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya.
El seu regnat es caracteritzà pel desordre administratiu i financer, deixant inconcluses les Corts de Montsó el 1388, iniciades pel seu pare el 1383. Sembla que descuidà força les qüestions de govern.
El 1391 arribà l'onada antisemita que havia recorregut ja el Regne de Castella, i que es traduí en l'assalt als calls jueus de Girona, Barcelona, València, Perpinyà, Palma de Mallorca, Lleida, entre altres, amb la mort de molts jueus i la conversió forçada de molts altres. El responsables dels atacs foren condemnats a la pena capital.[9]
Instituí el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitació del de Tolosa el 1393.
Política exterior [modifica]
Prengué partit en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó Climent VII, trencant la posició d'indiferència que havia adoptat el seu pare.[6]
El 1387 s'alià amb el Regne de Castella i el Regne de França, i el 1388 signà un tractat amb el Regne de Navarra. Així mateix es reconcilià amb els Anjou, prometent la seva filla Violant amb Lluís II de Nàpols. El 1390 signà les paus amb Gènova
Al Regne de Sardenya la revolta de la jutgessa Elionor d'Arborea i el seu marit, Brancaleone Doria, amenaçà la continuïtat catalana a l'illa. El 1392 el príncep Martí havia d'encapçalar una expedició vers l'illa sarda, però fou abandonada davant una greu revoltat a l'illa de Sicília, on la jove d'aquest, Maria de Sicília, havia estat instaurada com a reina.
Mort [modifica]
Joan I morí sobtadament tot caçant a Foixà el 19 de maig de 1396. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí l'Humà.
Títols i successors [modifica]
- A 2 de juliol del 1388: Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes [10]
- A 25 de novembre del 1394: En Johan, per la gràtia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorques, de Cerdénya e de Còrcega, e comte de Barcelona, de Rosselló e de Çardànya[11]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Vegi's: Numeració del Casal d'Aragó
- ↑ Vegi's: Ordinals dels reis d'Aragó
- ↑ Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
- ↑ Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes: Arxiu Jaume I: [1]
- ↑ Com a rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló, i de Cerdanya
- ↑ 6,0 6,1 Cornudella 2012, p. 25.
- ↑ Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.27. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Acta historica et archaeologica mediaevalia, p.289 (castellà)
- ↑ Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona, p.166 (castellà)
- ↑ Arxiu Jaume I: Joan I confirma huit privilegis concedits anteriorment a les aldees de Teruel
- ↑ Arxiu Jaume I: Joan I ordena al seu batlle general, que publique per la ciutat i regne de València la franquesa de borregatge i carnatge concedida als habtants de les aldees de teruel, per tal que els oficials del regne no l'exigeixquen
- ↑ Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba , es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis
Bibliografia [modifica]
- Cornudella, Rafael. «Obres i artistes de França i dels Països Baixos a Catalunya al voltant de 1400». A: Museu Nacional d'Art de Catalunya. Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, 2012. ISBN 978-84-8043-248-1 [Consulta: 20 agost 2012].
Enllaços externs [modifica]
- Històries de Catalunya: Carta de concessió de llicència del rei Joan I
- Joan I a Marmellar: carta d'una cacera del rei Joan I
- Joan I el Caçador - 348 [podcast]. catradio.cat. 2011 (23/01/2011). [Consulta: 12 de febrer 2011].
