Joan Josep d'Àustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fou fill natural del rei Felip IV de Castella i l'actriu d'origen noble María Calderón, anomenada La Calderona,[1] nasqué a Madrid el 7 d'abril de 1629. Fou germà, per part de pare, del també rei Carles II de Castella.

Infant de Castella[modifica | modifica el codi]

En néixer fou enviat a Ocaña, Toledo, per ser educat. El 1643 fou legalment reconegut com a Infant de Castella per part del rei Felip IV.

Carrera militar[modifica | modifica el codi]

El 1647, sent Gran Prior de Castella i Lleó a l'Orde de Sant Joan, va rebre el tracte de Generalísimo del Mar (Generalíssim del Mar), combatent contra els napolitans rebels de Masaniello sent nomenat Virrei de Nàpols el 1648, sent rellevat per Íñigo Vélez de Guevara el mateix any.[2]

Va intervindre en la Guerra dels Segadors, aconseguint la rendició de la ciutat de Barcelona el 1652, després de 15 mesos de setge permanent.[3] Uns mesos després d'acordar-se la capitulació fou nomenat virrei de Catalunya. Exercí el càrrec des del 15 de febrer de 1653 fins al 2 de març de 1656 quan fou designat governador dels Països Baixos per la renúncia de l'arxiduc Leopold-Guillem d'Habsburg, càrrec que va ostentar fins al 1659, any en què hi renuncià després de la seva impossibilitat de poder arribar a una pau amb els rebels flamencs.

El 1665 fou derrotat en Guerra de Restauració portuguesa per la recuperació del Regne de Portugal per a la monarquia hispànica, sent desterrat a Consuegra i perdent els favors reials. Quatre anys després recuperà la seva influència a la cort, i posteriorment fou nomenat primer ministre i assessor del seu germà Carles II de Castella. En la seva labor va enfrontar-se, obertament, a la reina vídua Marianna d'Àustria per l'excés de protagonisme d'aquesta a la Cort i confinant-la a Toledo. Fou el mateix Joan Josep qui concertà el matrimoni entre el rei castellà i Maria Lluïsa d'Orleans, neboda de Lluís XIII de França.

Joan Josep d'Àustria morí a Madrid el 17 de setembre de 1679.


Precedit per:
Rodrigo Ponce de León
Virrei de Nàpols
1648
Succeït per:
Íñigo Vélez de Guevara
Precedit per:
Francisco de Orozco
Virrei de Catalunya
1652-1656
Succeït per:
Francisco de Orozco
Precedit per:
Leopold-Guillem d'Habsburg
Governador dels Països Baixos
16591664
Succeït per:
Luis de Benavides Carillo


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Josep d'Àustria
  1. MATA, Jordi. «Maleïts bastards!». Sàpiens [Barcelona], núm. 118 (juliol 2012), p. 58-61. ISSN 1695-2014
  2. Salvá, Miguel. Colección de documentos inéditos para la historia de España. la viuda de Calero, 1853, p. vol.23, p.524. 
  3. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.2. 2a ed.. Alpha, 1962, p. 1054.