Joan Jover i Serra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1823  Barcelona |
| Mort | 1879 (55/56 anys) Barcelona |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 6 de maig de 1878 – 30 de desembre de 1878 | |
| Circumscripció | Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | empresari, polític |
| Partit | Partit Conservador |
Joan Jover i Serra (Igualada, 1823 - Barcelona, 1879) fou un empresari, banquer i polític català de la família Jover, nissaga de comerciants provinent de Copons que entre els segles XVII i XX havien liderat empreses mercantils a Barcelona i Valladolid. Fill de Bonaventura Jover Amigó i Victòria Serra Mora. Pare del també empresari Joaquim Jover i Costas.[1]
Es va implicar en diverses entitats financeres (Crédito Mercantil, el Banco Hispano Colonial, etc.). Ja el 1866, era membre de la junta del Banc de Barcelona, i des del 1871 n'era un dels directors.[1] Gràcies a l'herència que va rebre del seu oncle matern Joaquim Serra i Franch, qui va morir el 1864, va convertir-se en empresari industrial del paper i sobretot va erigir-se en un dels principals naviliers de la capital catalana.[1]
Durant el Sexenni Democràtic va iniciar la seva carrera política com a regidor a Barcelona. Just després, el 1875 va continuar-la aquest cop com a diputat provincial per Martorell a les files del Partit Conservador, i el 1878 fou elegit diputat a les Corts.[2][1] Està sebollit al cementiri de Poble Nou (Dep. II, arc capella, 82).[3]
L'any 1903, l'Ajuntament del Masnou li va posar el seu nom a un carrer (carrer de Jover i Serra) en agraïment pels donatius que va fer el seu fill Joaquim Jover i Costas per a la construcció de la Casa Benèfica del Masnou.[4]
Es va casar amb Maria Rosa Costas i Llucià (1826-1905).
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 589, entrada: "Jover". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Sòria i Bascompte, Roger. Històries, símbols, mites i llegendes sobre la mort, 2006 [Consulta: 8 octubre 2014]., pàg. 30
- ↑ Toran, Rosa. Historia contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou. Arxiu Municipal, 2017, p. 301. ISBN 978-84-697-2290-9.