Joan Lamote de Grignon i Bocquet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Barcelona, 18721949) fou un pianista, compositor i director d'orquestra.[1]

Va néixer a Barcelona el 7 de juliol de 1872, fill de pares d'ascendència francesa, Lluís Lamote de Grignon i Lebiay, i Elena Bocquet.[2] De molt petit, la família anà a residir a Tortosa, on posseïen terres, i Joan va obtenir el títol de batxillerat a l'Institut de Tarragona el 1887. Adquirí els primers coneixements musicals amb Josep Abarcat.[2] Sentí una forta inclinació vers la música i es traslladà a Barcelona, on es matriculà al Conservatori del Liceu. Allí conegué a Antoni Nicolau, que va ser el seu mestre de composició.[2] Amb el temps va arribar a ser nomenat professor de piano al Conservatori del Liceu (1890), i més endavant professor de solfeig superior, auxiliar d'harmonia i responsable de conjunt instrumental,[2][3]on va tenir alumnes com Ferran Ardèvol i Adolf Cabané.[4]

L'any 1911 fundà l'Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual fou també director. Dirigí l'Orquestra Filharmònica de Berlín. Fou el successor de Celestí Sadurní en la direcció de la Banda Municipal de Barcelona a partir del 1914, des d'on va promocionar joves intèrprets i dotà a la banda d'un repertori notable amb arranjaments de gran categoria musical que tingueren molt de reconeixement a tot Europa. Tres anys més tard fou nomenat director del Conservatori Superior de Música del Liceu. El 1943 fundà l'Orquestra Municipal de València, que dirigí fins al 1949.

La seva obra compositiva, ultra la seva tasca musical com a transcriptor i arranjador, comprèn unes cent cinquanta cançons, l'oratori La nit de Nadal (1906), el drama líric Hespèria (1907), una trilogia simfònica, la Primera simfonia, una Missa eucarística, per a dues veus i orgue, motets i cants espirituals, i El parc d'atraccions per a piano.

Va escriure diverses sardanes i va contribuir a la fundació de la Cobla Barcelona.

El fons personal de Joan Lamote de Grignon es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

El seu fill Ricard Lamote de Grignon va seguir els passos del pare tant en l'aspecte compositiu com en la direcció orquestral.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Lamote de Grignon i Bocquet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 gaudiallgaudi.com, Biografia i bibliografia de Joan Lamote de Grignon
  3. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  4. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1971-72, pàg. 80 (ISBN 84-239-4600-2)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bonastre i Bertran, Francesc. Joan Lamote de Grignon. Barcelona: Proa, 1998 (Col·lecció Compositors Catalans; 8). ISBN 84-8256-708-x. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]