Joan Manuel de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Manuel de Castella

Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena. Ha passat a la història de la literatura castellana, amb el nom de Don Juan Manuel, com un dels principals representants de la prosa medieval de ficció, sobretot gràcies a la seva obra El conde Lucanor, conjunt de contes moralitzants (exempla) que es barregen amb diverses modalitats de literatura sapiencial.

Llinatge[modifica | modifica el codi]

Fill de l'infant Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia i la seva segona esposa, Beatriu de Savoia, nét per tant de Ferran III de Castella.

El 1299 es casà a Perpinyà amb Elisabet de Mallorca, filla de Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix. D'aquesta unió no en nasqueren fills.

El 5 d'abril de 1312 es casà a Xàtiva amb Constança d'Aragó, filla de Jaume el Just i Blanca de Nàpols. D'aquesta unió nasqueren:

El 1329 es casà, en terceres núpcies, amb Blanca de la Cerda. D'aquesta unió en nasqueren:

Don Juan Manuel, home de lletres[modifica | modifica el codi]

Joan Manuel de Castella, que ha passat a la història de la literatura amb el nom castellà de Don Juan Manuel, és l'autor d'una de les obres literàries fonamentals de la literatura medieval castellana: El Conde Lucanor.[1] Aquest és un llibre de caràcter didàctic, englobat dins del corrent literari del Mester de Clerecia. La part central del llibre està formada per una col·lecció de 51 contes o exempla d'intenció didàctica, que transmeten ensenyaments morals i pràctics. Els contes segueixen sempre un mateix esquema: el comte Lucanor planteja un problema a Patronio, el seu tutor, i li demana consell. Patronio narra una anècdota de la qual es dedueix una pauta de conducta; després, Don Juan Manuel escriu el conte i afegeix una moral (moraleja) en els dos últims versos (rodolí), que sintetitzen l'ensenyament que es pretén transmetre. La majoria dels relats que apareixen al llibre estan basats en contes tradicionals, llegendes de personatges històrics i faules.

Avui dia es considera que Joan Manuel i el seu equip de col·laboradors van realitzar tota aquesta feina d'edició, traducció i adaptació dels relats tradicionals al castellà, des de l'Escola de Traductors de Toledo, creada pel seu oncle, el rei Alfons X el Savi, considerat l'impulsor de la prosa en castellà.

Alguns dels contes més coneguts d'El Conde Lucanor són aquests:

  • Lo que sucedió a una mujer llamada doña Truhana
  • Lo que sucedió a un hombre que iba cargado con piedras preciosas y se ahogó en el río
  • Lo que ocurrió a un hombre que por pobreza y falta de otro alimento comía altramuces

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Manuel de Castella

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pountain, Christopher. A History of the Spanish Language through Texts (en anglès). Routledge, 2002, p. 90. ISBN 0203186052. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]