Joan Maró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Maró

Icona del sant
bisbe
Nom secular Ionnes Maro, en àrab: يوحنا مارون (Youhana Maroun)
Naixement primera meitat del segle VII
Síria
Defunció 707
Monestir de Ras Marun (Bkerke, Líban)
Enterrament Monestir de Ras Marun
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 2 de març
Fets destacables Primer patriarca maronita i fundador de l'Església Maronita
Orde Monjos basilians
Iconografia Com a bisbe

Joan Maró —en àrab: يوحنا مارون, Youhana Maroun, en llatí Joannes Maro— (Síria, primera meitat del s. VII - Kfarhy, Líban, 707) fou un monjo, primer patriarca maronita i fundador de l'Església Maronita. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joan fou fill d'Agató, governador de Sarum i Anohamia, nét del príncep Alidipas, que governava Antioquia. Fou educat a Antioquia, al monestir de Sant Maró, vora l'Orontes i hi aprengué matemàtiques, ciències, filosofia i teologia. Es va fer monjo i ingressà al mateix monestir, afegint el nom de Maró al seu.

Anà a Constantinoble i hi estudià grec i patrística; en tornar a Sant Maró, escrigué obres eclesiàstiques, retòriques, litúrgiques... Notable predicador i professor, explicà el dogma catòlic del Concili de Calcedònia, compongué la pregària eucarística del seu nom i escrigué cartes i tractats contra les heretgies monofisita i monotelita.

Fou nomenat bisbe en 676 i assignat al Mont Líban amb la missió de predicar-hi i lluitar contra les heretgies. Va aconseguir que els actuals maronites continuessin units a l'Església, en un moment que els musulmans havien envaït el país i hi guanyaven adeptes. Va viatjar per la egió predicant, atenent necessitats i lluitant.

Els maronites constituïen el gruix de l'exèrcit maradita, que protegia l'Imperi bizantí contra l'expansió àrab. En 685 els maradites van fer servir la seva influència per fer que Joan Maró fos escollit patriarca d'Antioquia i de tot Orient en 685. Amb l'aprovació del papa Sergi I, esdevingué el primer patriarca maronita de la seu d'Antioquia, la més antiga de la cristiandat.

L'emperador bizantí Justinià II no s'hi mostrà d'acord, ja que temia un increment de la influència maradita i ell mateix havia proposat a un altre candidat, Joan el Patriarca. Envià, doncs, un exèrcit per lluitar contra els maradites i capturar Joan Maró. Els bizantins van conquerir Antioquia, destruïren el monestir de Sant Maró i hi mataren cinc-cents monjos. Joan Maró escapà al Líban.

L'exèrcit maradita, comandat per Ibrahim, nebot de Joan Maró, va derrotar-hi els bizantins. Joan fundà al Líban el monestir de Ras Marun ("cap de Maró") a Kfarhy, i hi traslladà la seu episcopal. Els maradites mateixos se separaren de l'església bizantina i es fundà, així, la identitat religiosa maronita, que es mantingué unida a l'Església catòlica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]