Joan March i Ordinas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan March Ordinas "Verga", conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Era fill d'una família benestant de Santa Margalida. El seu pare fou en Joan March i Estelrich, home de negocis relacionats amb la indústria i l'agricultura, i la seva mare fou Maciana Ordinas i Pastor.

El 1926 fundà la Banca March. També desenvolupà activitats d'espionatge a favor de diverses potències, especialment Gran Bretanya.

Després de fer de porquer a Santa Margalida se'n va adonar que tenia unes excepcionals aptituds per els comptes i es dedicà al contraban de tabac entre el Nord d'Àfrica i la península sovint amb vaixells de bandera britànica. Durant la Primera Guerra Mundial va subministrar combustible i provisions a les naus dels dos bàndols malgrat l'estatus de neutralitat vigent.

El seu poder i influència augmentaren durant els diferents governs de la monarquia d'Alfons XIII. Condemnat i empresonat per la República, organitzà una sonada fugida cap a Gibraltar, on fou ben rebut. El 1933 fou elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals, en representació de les Illes Balears. Més endavant esdevingué un major organitzador i financer de la rebel·lió franquista, finançant personalment els avions italians que transportaren les tropes colonials des del Marroc fins a Andalusia, i també organitzant el vol del Dragon Rapide, que traslladà Franco des de les Canàries fins al Marroc.

Acabada la Segona Guerra Mundial, era la setena fortuna del món. El febrer de 1948 aconseguí adquirir la companyia elèctrica Barcelona Traction valorada en 10 milions de lliures esterlines per tan sols mig milió, a partir d'una sentència d'un tribunal de Reus que encara avui s'estudia a tot el món a l'hora de discutir els drets dels inversors internacionals. El 1944 va començar la promoció de Don Juan de Borbón, que s'havia convertit a la causa aliada, al tron espanyol. També tenia inversions i interessos en diaris i partits polítics.

D'acord amb documents desclassificats fa poc, l'any 1941 el govern britànic va decidir promocionar en el govern espanyol, mitjançant l'oferiment de diners, una actitud hostil cara a l'entrada en la Segona Guerra Mundial en el bàndol alemany. March va ser l'encarregat d'apropar-se a un grup d'alts comandaments espanyols, i els seus arguments foren reforçats per una suma de 13 milions de dòlars americans de l'època, posats a la seva disposició pel govern de Churchill.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Janer, Antoni. «Joan March, història d'un suborn». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 40-45. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]