Joan Mascaró i Fornés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Mascaró i Fornés (Santa Margalida, Mallorca, 8 de desembre de 1897 - Comberton, Cambridge, 19 de març de 1987) fou un filòleg orientalista mallorquí, especialitzat en llengua i en cultura sànscrites.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Essent políglota des de ben jove, treballà com a secretari del consolat britànic a Mallorca el 1916-1920. Gràcies a l'ajut del financer Joan March Ordinas va anar a Anglaterra, i es llicencià a la Universitat de Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, més tard fou lector a la Universitat d'Oxford i vicerector del Parameshvara College a Jaffna de Sri Lanka.

Durant la Segona República Espanyola fou professor d'anglès a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i féu la versió catalana d'una part del Bhagavad-Gītā, editada i representada el 1935. Fugint d'una mort segura a Mallorca el 1936, el 1939 s'instal·là a Cambridge. Va ser supervisor d'anglès a la Universitat. Col·laborà en el Bulletin of Spanish Studies i fou un dels fundadors de l'Anglo-Catalan Society. Ha traduït a l'anglès obres en sànscrit i pali, com els Upanishads, el Dhammapada i el Bhagavad-Gītā, traduïts al castellà a Mèxic, que influïren decisivament en el desvetllament de l'interès per la filosofia i la mística orientals dels anys seixanta i setanta, especialment als països anglonord-americans, a personatges ben coneguts com els Beatles (especialment George Harrison, qui li dedicà la cançó The Inner Light). La seva tasca fou lloada tant per Jorge Guillén com per Rabindranath Tagore. També va ser amic de personalitats com Edward Joseph Thomas, Dámaso Alonso, Carles Riba, Josep Carner i Pompeu Fabra, entre d'altres.[1]

Atret per les idees universalistes, Mascaró fou també un actiu esperantista. Va aprendre esperanto als 12 anys i va mantenir correspondència amb esperantistes d'arreu del món al llarg de tota la seva vida. L'agost de 1914 amb només 16 anys, va anar amb un grup d'esperantistes mallorquins a París al Xè Congrés Universal d'Esperanto, esdeveniment que es cancel·laria amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Fou delegat de l'Associació Universal d'Esperanto i publicà uns quants poemes en aquesta llengua.[2]

Gran part de la seva obra ha estat traduïda al català per Elisabet Abeyà.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Lamps of Fire (1958), recull de texts místics de diverses cultures

Traduccions de les seves obres al català[modifica | modifica el codi]

  • Bhagavad Gita. Editorial Moll, 1983.
  • Llànties de foc. Editorial Moll, 1986
  • La creació de la fe. Editorial Moll, 1994.
  • Diàlegs amb l'Índia. Editorial Moll, 2002.
  • Els Upanishads. Editorial Moll, 2005.
  • El Dhammapada. Editorial Moll, 2008.

Biografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan Maimó. Joan Mascaró. Els múltiples espais de la saviesa. Palma, 1990.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Abeyà, Elisabet. «Joan Mascaró: entre Orient i Occident». A: Història de l'esperanto als Països Catalans (en català i esperanto). Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010, p. 203-209. ISBN 978-84-936728-6-7. 
  2. Margais Basi, Xavier. El moviment esperantista a Mallorca (1898-1938). Mallorca: Arbre de Mar, 2002. ISBN 84-95694-29-8.