Joan Massià i Prats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Violí; instrument amb el qual Joan Massià fou un virtuós

Joan Massià i Prats (Barcelona, Catalunya, 14 de febrer de 1890 - 11 de juny de 1969) fou un compositor i violinista català.[1]

Primers estudis[modifica | modifica el codi]

Començà els seus primers estudis de música amb la seva mare i es manifestà la seva extraordinària precocitat dant una audició pública al piano als set anys. Als onze anys començà l'estudi del violí i l'any següent ja assolí un notable èxit com a concertista. Després es traslladà a Brussel·les i ingressà en el Conservatori, on feu estudis i assolí les més altes recompenses, entre elles el premi Van Hal. De retorn a Barcelona, el 1906, donà un memorable concert amb l'Orquestra Simfònica, dirigida pel mestre Lamote de Grignon, i seguidament una serie a Espanya i a l'estranger França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg amb gran èxit de públic i de premsa.

Plenitud artística[modifica | modifica el codi]

Sol·licitat el 1911 per l'Orfeó Català, col·laborà en els grans festivals Bach. El 1918 fundà un quartet de corda amb el violinista Alfred Quer, i el viola José Garangon i el violoncel·lista Gaspar Cassadó, que donà diversos concerts, el que donava anualment un concert en la sala barcelonina Casal del Metge i que foren altres tants èxits. Continuant la seva carrera de concertista, donà altres notables audicions en importants agrupacions artístiques, entre elles la Société Bach, de Brussel·les; la Grande Harmonie, d'Anvers, i a París, junt amb el pianista Ricard Viñes.

El 1924 la pianista Blanca Selva i Henry, després d'un concert en el que interpretaren una sonata de Beethoven, apreciant l'extraordinària unitat d'expressió assolida amb la interpretació musical, proposà a Massià associar-se amb ella per donar concerts i per l'ensenyança musical. A partir d'aquesta data és extraordinari el nombre de concerts donats per ambdós artistes a Espanya i l'estranger, que constituïren una serie ininterrompuda d'èxits i feren considerar als dos concertistes com admirables intèrprets de Bach i de Beethoven, especialment.

A Barcelona, durant la temporada de 1926-1927, en què es celebrà el centenari de la mort de Beethoven, donaren ambdós artistes 17 audicions consagrades exclusivament a la seva música.

Es casà amb la pianista Maria Carbonell, col·laboradora seva i ex deixeble també de Blanca Selva i Henry. Últimament era catedràtic de música de cambra al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Fou professor i un dels fundadors de l'Acadèmia de Música de Barcelona.

Entre els seus deixebles més brillants s'ha de citar als violinistes Xavier Turull, Ricard Miralles, Jaume Llecha, Montserrat Cervera, Gonçal Comellas, els germans Gerard i Lluís Claret, Martí Cabús i Matamala i Santiago Cervera.

Composicions[modifica | modifica el codi]

Va compondre diverses obres:

  • Notes d'estiu
  • Preludi arcàic
  • Dansa catalana
  • Ocell de pedra
  • Libèl·lula
  • Peces per a quartet i orquestrals

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Massià i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.