Joan Moles i Ormella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:58, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJoan Moles i Ormella

Joan Moles vist per Ramon Casas (MNAC)
Nom original(es) Juan Moles
(ca) Joan Moles i Ormella Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1871
Gràcia
Mort1945
Ciutat de Mèxic Mèxic
  Ministre de la Governació
13 de maig de 1936 – 19 de juliol de 1936
  Governador civil de Barcelona
4 de gener de 1932 – 26 de gener de 1933
  Governador general de Catalunya
17 de febrer de 1936 – 29 de febrer de 1936
  Alt Comissari d'Espanya al Marroc
23 de gener de 1933 – 25 de gener de 1934

4 de març de 1936 – 13 de maig de 1936
  Diputat al Congrés dels Diputats
30 d'abril de 1907 – 2 de gener de 1914
CircumscripcióLleida[1]

5 de març de 1918 – 2 d'octubre de 1920
CircumscripcióLleida
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític i advocat
PartitSolidaritat Catalana
Centre Nacionalista Republicà
Unió Republicana
Unió Federal Nacionalista Republicana Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansEnric Moles i Ormella Modifica el valor a Wikidata

Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945) fou un advocat i polític català.

Biografia

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1895. Milità successivament en la Unió Republicana, el Centre Nacionalista Republicà i de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1901 i diputat independent per la Solidaritat Catalana pel districte de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1907 i 1910 i senador el 1913. Després fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, marmessor de Jacint Verdaguer, i novament diputat a les eleccions de 1918 i 1919. També col·laborà al diari la Publicitat

Durant la dictadura de Primo de Rivera va fer oposició des del seu bufet, defensant en judici als implicats en el complot de Garraf i els intents de confiscació del patrimoni familiar de Francesc Macià. Durant la Segona República Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d'Espanya al Marroc (1933), governador general de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya (del 17 de febrer al 4 de març de 1936) i Ministre de Governació del 13 de maig al 18 de juliol de 1936 en el govern de Santiago Casares Quiroga. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Illa (Rosselló) i després a Mèxic, on hi va publicar un estudi sobre Mossèn Cinto.

Bibliografia

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 

Referències

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Oriol Anguera de Sojo
Governador civil de Barcelona

1932-1933
Succeït per:
Claudi Ametlla i Coll
Precedit per:
Luciano López Ferrer
Protectorat espanyol del Marroc
Protectorat espanyol del Marroc
Alt Comissari al Marroc

1933-1934
Succeït per:
Manuel Rico Avello
Precedit per:
Fèlix Escalas i Chamení
Governador general de Catalunya

1936
Succeït per:
Lluís Companys i Jover
Precedit per:
Manuel Rico Avello
Protectorat espanyol del Marroc
Protectorat espanyol del Marroc
Alt Comissari al Marroc

1936
Succeït per:
Arturo Álvarez-Buylla Godino
Precedit per:
Santiago Casares Quiroga
Ministre de la Governació
Segona República Espanyola

1936
Succeït per:
Augusto Barcia Trelles