Joan Montseny i Carret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Montseny i Carret, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català nascut a Reus (Baix Camp) el 19 d'agost de 1864 i mort a Salon (Dordonya) el 12 de març de 1942.

Vida[modifica | modifica el codi]

Boter d'ofici, el 1885 va ingressar al partit socialista. El 1887 fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Boters i el 1888 de la Federacion Nacional de Obreros Toneleros. El 1891 obtingué el títol de mestre d'escola. Després es va casar amb Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo), institutriu laica que donava classes a Vilanova i la Geltrú, amb la qual es va traslladar a Reus i junts van evolucionar cap a l'anarquisme. El 1892, mentre provaven de celebrar el 1r de Maig, fou detingut per haver publicat un full a favor de Pallás, que estava acusat d'intentar assassinar Arsenio Martínez Campos. El 1896 van haver de tancar l'escola per la repressió antianarquista, i fou detingut i implicat en el procés de Montjuïc a Barcelona. Després es va exiliar a Anglaterra i va tornar a Espanya sota el nom de Federico Urales i el 1898 va iniciar a Madrid la publicació de La Revista Blanca.

Poc després va ser amnistiat, però la revista va desaparèixer el 1905. Va treballar a l'agricultura, al periodisme i va escriure assaigs, novel·les i obres de teatre. Entre 1910 i 1912 col·labòrà amb articles teòrics al diari Foment de Reus, on es veu la seva ideologia anarcocomunista i de tendència interclassista. Els articles més importants sobre la qüestió nacional, tots de 1912, van ser recollits en el llibre Per Catalunya.[1] El 1914 es va declarar favorable als aliats de la Primera Guerra Mundial signant un manifest promulgat per l'anarquisme europeu.[2] El 1923, amb la seva dona Teresa i la filla comuna, Federica Montseny i Mañé, va reiniciar La Revista Blanca i va organitzar les protestes contra les execucions de Sacco i Vanzetti. El 1936, ja gran, va estar al costat de la seva filla tota la guerra. El 1939 va marxar primer a Montpeller i després a París, per tal de reunir-se amb la seva família. Va haver de fugir per l'entrada dels alemanys. El govern de Vichy el va obligar a instal·lar-se a Salon, on va morir.

Principals obres[modifica | modifica el codi]

  • Tomba de Joan Montseny a Salon.[3]
    Nicolás Estévanez, pròleg en "Pensamientos Revolucionarios de Nicolás Estévanez", assaig de Mateo Morral (1880-1906), sense datar.
  • El hombre y la locura humana, Buenos Aires: Carlos y Alejandro Maucci, 1925.
  • Sembrando flores, Barcelona: Publicaciones de la Escuela Moderna, 1906.
  • La barbarie gubernamental en Barcelona, Tarrasa, Sardañola, etc., Barcelona: El Luchador,1933.
  • La evolución de la filosofía en España. Es va publicar en diversos números de La Revista Blanca entre 1900 i 1902. L'any 1934 va ser editada a Barcelona en dos volums.
  • La evolución de la Filosofía en España, Tomo II, 1934. El 1968 es va publicar la part segona del tom segon a Ediciones de Cultura Popular, Barcelona, precedida d'un ampli estudi de Rafael Pérez de la Dehesa, reeditada per Editorial Laia en Ediciones de Bolsillo el 1977, ISBN 84-7222-351-5. Aquest estudi conté la bibliografia completa de Montseny.

Els llibres de Montseny són, actualment, introbables. Es poden consultar, però, a la Biblioteca Arús a Barcelona, a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid, al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca i a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Per Catalunya». [Consulta: 7-II-2014].
  2. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 46. ISBN 9788415720010. 
  3. Text de la làpida: "JEAN MONTSENY - ECRIVAIN - FEDERICO URALES - NE A REUS ESPAGNE LE - 9 AOUT 1864 - MORT A SALON" (foto de detall)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • PALOMAR, S. Els Montseny Mañé: un laboratori de les idees. Reus: Arxiu Municipal, 2006.
  • SAMARRA, F. “Joan Montseny i l’anarquisme català del segle XIX” A: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2006. P. 287-302.
  • Biografia a veuobrera.org

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]