Joan Padrós i Fornaguera
Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) fou un arquitecte català.
Nascut en una família de constructors badalonins, va estudiar al Col·legi dels Maristes de Badalona, després a l'Institut de Barcelona i el 1925 va obtenir el títol d'arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, el mateix any, abans d'obtenir el títol, ja figurava en una llista general d'arquitectes residents a Espanya. El seu projecte de final de carrera va ser un «Casino en una playa de moda».[1]
Fou arquitecte municipal de Badalona. Tingué un primer període racionalista, reflectit en les cases de Sarrià i el cinema Principal de Badalona. Després adoptà un eclecticisme que no abandonà, en són exemples l'edifici de l'empresa Cros al Passeig de Gràcia (1929), la reforma d'un banc a la Rambla dels Estudis de Barcelona i el panteó de la família Parera (1931) al cementiri de Granollers, en col·laboració amb Frederic Marés.[2]
En temps de la República, com arquitecte municipal, va ser juntament amb l'arquitecte Joan Pujol, autor del conjunt de cases de l'illa urbana entre la riera de Sant Joan i el carrer de Sant Ramon, conegudes com les "cases verdes", inacabat. També restaurà l'església de Santa Maria, la dels frares Carmelites, i construí l'església de Nostra Senyora de la Salut, al barri homònim.[2] Arquitecte municipal adjunt, sense retribució i afecte als serveis de cultura i cases barates el 13 de novembre de 1934, en temps de Pere Borràs Milà. Fou arquitecte municipal interí pocs mesos després del 27 de gener de l'any següent.[3]
Obres
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Imatge |
|---|---|---|---|---|
| 1926-1929 | Casa Empar[2] | C. Sant Bru, 23-25 | Edifici de baixos i dues plantes, destinat a asil per a persones de totes les edat i gèneres. Façana resolta amb criteris simples, decorada amb esgrafiats de l'època. Enquadrada en un cert 'mediterranisme'. | .jpg)
|
| 1927 | Antiga Ferreteria Badalonesa[4] | C. de Mar, 44 | Botiga disposa en parcel·la llarga i estreta en doble alçada. El pis superior utilitza un corredor perimetral de ferro, que encara es conserva. | .jpg)
|
| 1930 | Reforma del Mas Oliver[3] | Camí de Mas Oliver, Canyet | Reforma i ampliació. | .jpg)
|
| 1931 | Panteó dels Parera | Cementiri de Granollers | Col·laboració amb Frederic Marés. | |
| 1931 | Casa Pere Roselló[5] | Cantonada c. Colom, c. Ignasi Iglesias i av. sant Ignasi de Loiola | Intent de resoldre correctament la confluència dels tres carrers. Té un valor arquitectònic dubtós i, tanmateix, les façanes no són les originals. | |
| 1946 | Ampliació de la casa Leonard Le Prevost[6] | Av. Martí Pujol, 37-41 | Reforma per convertir un habitatge unifamiliar en dues cases independents. Comportà la creació d'un cos d'edifici que va ocupar la zona de llevant. | 
|
| 1946-1951 | Església del Sant Crist de Canyet[7][8] | Barri de Canyet | En substitució de l'antiga, cremada a la Guerra Civil. | .JPG)
|
| 1947 | Casa del Gas[9] | C. Ignasi Iglesias cantonada amb av. Martí Pujol | Bloc d'habitatges. | 
|
| 1956 | Reforma del Cor de Marina | Pg. de la Rambla, 12 | Reforma consistent en la construcció d'un altell a la planta baixa. Va provocar la modificació de la porta d'entrada i la supressió dels finestrals. | 
|
| 1956-1958 | Grup de la Caixa[9] | Carrer dels Arbres/La Plana | Bloc d'habitatges d'una certa qualitat constructiva per l'època, destinada a famílies de classe mitjana, que formen part d'una operació de millora de prestigi de la Caixa. | |
| 1956-1964 | Parròquia de la Mare de Déu de la Salut[10] | Pg. de la Salut, 36-38 | 
| |
| 1959 | Restauració de l'església de Santa Maria | Pl. de Barberà | La reconstrucció i restauració del restant de l'església el 1939, dirigides per Joan Amigó i Barriga, fou especialment de la part de llevant, tret de la part inferior de la façana. | 
|
Referències
- ↑ Nieto, 2004, p. 89.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Casa Empar» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Mas Oliver» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Ferreteria "La Badalonesa"» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Casa Pere Roselló» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. [Consulta: 11 desembre 2014].
- ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Casa "Leon Le Prevost"» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ «Història». Parròquia del Sant Crist, 2012.
- ↑ Miró, Xavier «Parròquia del Sant Crist de Canyet». Butlletí de la Comunitat Carmelitana de Badalona, 2010, pàg. 23.
- ↑ 9,0 9,1 Massot Beltran, 1996, p. 62.
- ↑ Miró, Xavier «Parròquia de Nostra Senyora de la Salut». Butlletí de la Comunitat Carmelitana de Badalona, 2011, pàg. 33.
Bibliografia
- Nieto, M. Dolors «El fons de l'arquitecte Joan Padrós Fornaguera de l'AHBDN». Carrer dels arbres, 3a època, núm. 15, 2004.
- Massot Beltran, Josep M «L'arquitectura de la ciutat». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 7, 1996.