Joan Pellicer i Bataller

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Pellicer i Bataller
Joan Pellicer.jpg
En un homenatge a l'Alcúdia en novembre de 2005
Naixement 10 de juliol de 1947
Bellreguard (la Safor)
Mort 30 de gener? de 2007
Bellreguard (la Safor)
Activitat investigador i divulgador
Nacionalitat valenciana
Període de 1991 a 2004
Temes etnobotànica
Primeres obres Herbari breu de la Safor
Obres principals Costumari botànic

Joan Pellicer i Bataller (1947-2007) fou un erudit valencià, pioner en el camp de l'etnobotànica a València: escriptor de diversos manuals sobre el tema i divulgador de reconegut prestigi en televisió i altres mitjans, també va conrear la poesia i la cançó durant la seua època universitària.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 10 de juliol de 1947 al terme saforenc de Bellreguard, doctorat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, va dedicar quasi tota la seua vida a l'estudi de l'etnobotànica valenciana i, concretament, de la flora de les comarques centrals.

Divulgació[modifica | modifica el codi]

Molt popular, Pellicer va destacar com a investigador i recuperador del llegat fitoterapèutic i etnobotànic valencià: donava xarrades sobre plantes medicinals i sendes de muntanya, era professor a la Universitat d'Alacant i, anteriorment, a la Popular de Gandia; col·laborava sovint en diverses publicacions i feia sengles intervencions en programes televisius d'ecologia de Punt 2 i Gandia Televisió.[2]

Palmarés[modifica | modifica el codi]

El 1999 va guanyar el primer Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular amb el Costumari botànic,[3] publicat en tres volums dins la col·lecció La Farga d'Edicions del Bullent (de cada un dels quals ja se n'han fet tres edicions); l'any 2002 va ser Premi d'Honor de la Cultura Popular de l'Ajuntament de Pedreguer; en 2005, el Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia va organitzar un sopar i un concert[4] d'homenatge a la seua figura[5] i en 2006 va rebre[6] el Premi Valldigna d'Investigació.[7] A banda, també va rebre el Premi Cavanilles i el Jaume I de periodisme, est últim de forma pòstuma al programa Medi ambient, en el qual s'encarregava de la secció Les nostres plantes.[8]

Mort[modifica | modifica el codi]

Mort als cinquanta-nou anys a causa d'una hemorràgia interna[9] els últims dies de gener de 2007 a sa casa de la platja de Miramar, se'l va trobar el 5 de febrer[10] i va ser incinerat dos dies més tard, després d'un multitudinari funeral amb missa al seu poble.[11] D'ençà, un recorregut rural a l'Alcúdia, el Centre Social de la Vall de Gallinera, un Jardí de Flora Pintoresca a Carrícola, un Jardí Etnobotànic a l'Estació Biològica de les Torretes de la Font-Roja a Ibi, i un parc de Bellreguard[12] porten el seu nom en record.[13]

Pòstuma[modifica | modifica el codi]

Pocs dies després del seu traspàs, l'Arxiu Històric de Gandia va muntar una exposició retrospectiva de la seua obra[14] i la Plataforma pels Pobles de la Safor va convocar un acte d'homenatge al Mondúber;[15] un any després, en el primer aniversari de la mort,[16] van repetir l'excursió a la Font de les Malladetes i publicaren una nota de premsa[17] en la qual reclamen a les institucions la publicació de la tesi doctoral de Pellicer.[18]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

De Pellicer en resta inèdita la seua tesi de més de mil pàgines,[19] recollida parcialment en la sèrie del Costumari botànic,[20] a l'espera que alguna institució se'n faça càrrec de l'edició.

Cançoner[modifica | modifica el codi]

Pellicer apareixia ressenyat en l'Oriflama número 73 (març del 70) com a integrant d'una Nova Cançó valenciana junt amb Araceli Banyuls (entre d'altres), amb la qual havia rodat per tota l'Horta de Gandia d'aplec en aplec: llavors ja constava com a que s'havia retirat de l'escena per proseguir els estudis universitaris. De la seua breu etapa de cantant mai s'ha publicat cap de gravació ni composició pròpia, encara que es coneixen algunes de les versions o poemes musicats que formaven part del seu repertori (a banda d'algunes de Raimon no concretades):[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rosca amb all Qui és l'home Pellicer?
  2. BlocJaume.com Joan Pellicer i Bataller
  3. VilaWeb Ontinyent Un llibre rescata el saber mil·lenari..
  4. LaCapelleta.tk Les Mãedéus de Pellicer
  5. Rosca amb all A la taula i al llit...
  6. (castellà) Las Provincias La Valldigna celebra su gala de entrega...
  7. (castellà) Las Provincias Los Premis de investigación de...
  8. (castellà) Levante-EMV El hombre que susurraba a las plantas
  9. VilaWeb Ontinyent Mor el metge etnobotànic Joan Pellicer
  10. VilaWeb Gandia Mor el metge i etnobotànic saforenc...
  11. VilaWeb Gandia Joan Pellicer, soterrat a Bellreguard
  12. VilaWeb Gandia L'Ajuntament de Bellreguard dedica un parc públic...
  13. VilaWeb Gandia Bellreguard rendeix un emotiu homenatge...
  14. VilaWeb Gandia L'Arxiu Històric de Gandia exposa...
  15. L'Avanç un fleix, a Joan Pellicer...
  16. VilaWeb La Safor homenatja Joan Pellicer
  17. Pels Pobles de la Safor nota de premsa
  18. L'Avanç Pels Pobles de la Safor, organitza un homenatge...
  19. Benaki Joan Pellicer, doctor en Etnobotànica
  20. El Torrentí Acaba el Costumari botànic
  21. Rosca amb all A hora horada

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]