Joan Pellicer i Bataller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Pellicer i Bataller

En un homenatge a l'Alcúdia en novembre de 2005 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata
Bellreguard (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Mort2007 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Bellreguard (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatvalenciana
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinvestigador i divulgador
Activitatde 1991 a 2004
OcupadorUniversitat d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
Gènereetnobotànica
Obra
Primeres obresHerbari breu de la Safor
Obres destacables
Costumari botànic

Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, 10 de juliol de 1947 - Bellreguard, 2007) fou un erudit valencià, pioner en el camp de l'etnobotànica a València: escriptor de diversos manuals sobre el tema i divulgador de reconegut prestigi en televisió i altres mitjans, també va conrear la poesia i la cançó durant la seua època universitària.[1]

Biografia[modifica]

Nascut el 10 de juliol de 1947 al terme saforenc de Bellreguard, doctorat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, va dedicar quasi tota la seua vida a l'estudi de l'etnobotànica valenciana i, concretament, de la flora de les comarques centrals.

Divulgació[modifica]

Molt popular, Pellicer va destacar com a investigador i recuperador del llegat fitoterapèutic i etnobotànic valencià: donava xarrades sobre plantes medicinals i sendes de muntanya, era professor a la Universitat d'Alacant i, anteriorment, a la Popular de Gandia; col·laborava sovint en diverses publicacions i feia sengles intervencions en programes televisius d'ecologia de Punt 2 i Gandia Televisió.[2]

Palmarés[modifica]

El 1999 va guanyar el primer Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular amb el Costumari botànic,[3] publicat en tres volums dins la col·lecció La Farga d'Edicions del Bullent (de cada un dels quals ja se n'han fet tres edicions); l'any 2002 va ser Premi d'Honor de la Cultura Popular de l'Ajuntament de Pedreguer; en 2005, el Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia va organitzar un sopar i un concert[4] d'homenatge a la seua figura[5] i en 2006 va rebre[6] el Premi Valldigna d'Investigació.[7] A banda, també va rebre el Premi Cavanilles i el Jaume I de periodisme, este últim de forma pòstuma al programa Medi ambient, en el qual s'encarregava de la secció Les nostres plantes.[8]

Mort[modifica]

Mort als cinquanta-nou anys a causa d'una hemorràgia interna[9] els últims dies de gener de 2007 a sa casa de la platja de Miramar, se'l va trobar el 5 de febrer[10] i va ser incinerat dos dies més tard, després d'un multitudinari funeral amb missa al seu poble.[11] Des d'aleshores, un recorregut rural a l'Alcúdia, el Centre Social de la Vall de Gallinera, un Jardí de Flora Pintoresca a Carrícola, un Jardí Etnobotànic a l'Estació Biològica de les Torretes de la Font-Roja a Ibi, i un parc de Bellreguard[12] porten el seu nom en record.[13]

Pòstuma[modifica]

Pocs dies després del seu traspàs, l'Arxiu Històric de Gandia va muntar una exposició retrospectiva de la seua obra[14] i la Plataforma pels Pobles de la Safor va convocar un acte d'homenatge al Mondúber;[15] un any després, en el primer aniversari de la mort,[16] van repetir l'excursió a la Font de les Malladetes i publicaren una nota de premsa[17] en la qual reclamen a les institucions la publicació de la tesi doctoral de Pellicer.[18] En 2017, el Museu Valencià d'Etnologia li va dedicar l'exposició temporal "Joan Pellicer : la saviesa de les nostres plantes".[19]

Bibliografia[modifica]

De Pellicer en resta inèdita la seua tesi de més de mil pàgines,[20] recollida parcialment en la sèrie del Costumari botànic,[21] a l'espera que alguna institució se'n faça càrrec de l'edició.

Cançoner[modifica]

Pellicer apareixia ressenyat en l'Oriflama número 73 (març del 70) com a integrant d'una Nova Cançó valenciana junt amb Araceli Banyuls (entre d'altres), amb la qual havia rodat per tota l'Horta de Gandia d'aplec en aplec: llavors ja constava com que s'havia retirat de l'escena per prosseguir els estudis universitaris. De la seua breu etapa de cantant mai s'ha publicat cap de gravació ni composició pròpia, encara que es coneixen algunes de les versions o poemes musicats que formaven part del seu repertori (a banda d'algunes de Raimon no concretades):[22]

Referències[modifica]

  1. Rosca amb all Qui és l'home Pellicer?
  2. BlocJaume.com Arxivat 2007-08-10 a Wayback Machine. Joan Pellicer i Bataller
  3. VilaWeb Ontinyent[Enllaç no actiu] Un llibre rescata el saber mil·lenari..
  4. LaCapelleta.tk Arxivat 2007-02-28 a Wayback Machine. Les Mãedéus de Pellicer
  5. Rosca amb all A la taula i al llit...
  6. (castellà) Las Provincias La Valldigna celebra su gala de entrega...
  7. (castellà) Las Provincias Los Premis de investigación de...
  8. (castellà) Levante-EMV[Enllaç no actiu] El hombre que susurraba a las plantas
  9. VilaWeb Ontinyent Mor el metge etnobotànic Joan Pellicer
  10. VilaWeb Gandia Mor el metge i etnobotànic saforenc...
  11. VilaWeb Gandia Joan Pellicer, soterrat a Bellreguard
  12. VilaWeb Gandia[Enllaç no actiu] L'Ajuntament de Bellreguard dedica un parc públic...
  13. VilaWeb Gandia Bellreguard rendeix un emotiu homenatge...
  14. VilaWeb Gandia L'Arxiu Històric de Gandia exposa...
  15. L'Avanç un fleix, a Joan Pellicer...
  16. VilaWeb Arxivat 2008-02-04 a Wayback Machine. La Safor homenatja Joan Pellicer
  17. Pels Pobles de la Safor nota de premsa
  18. L'Avanç Pels Pobles de la Safor, organitza un homenatge...
  19. «Recuperant Joan Pellicer: La saviesa de les nostres plantes». Revista Mètode, 16-05-2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  20. Benaki Arxivat 2007-02-09 a Wayback Machine. Joan Pellicer, doctor en Etnobotànica
  21. El Torrentí Acaba el Costumari botànic
  22. Rosca amb all A hora horada

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Pellicer i Bataller