Joan Peruga Guerrero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Peruga Guerrero
Biografia
Naixement16 maig 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Santalecina (província d'Osca) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAndorrana
Activitat
Camp de treballHistòria, literatura i sistema educatiu Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, historiador, professor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Facebook: joan.peruga Instagram: joanperuga Modifica el valor a Wikidata

Joan Peruga Guerrero va nàixer a Santalecina (Osca) l’any 1954. És un historiador,[1] professor i escriptor andorrà. Va fer els estudis de batxillerat a Lleida i es va llicenciar en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.[2] Durant anys va compaginar la docència a l'Institut Espanyol d'Andorra, impartint classes de geografia, història i publicitat, la seva investigació sobre la història dels Pirineus i d'Andorra al segle xix.[3] Es va incorporar a l'Escola Andorrana de Batxillerat on va ser cap d'estudis i professor de Geografia i Història.

Va ser membre del Comitè Director de l'Institut d'Estudis Andorrans. També va presidir la Comossió Nacional Andorrana per a la Unesco.

És col·laborador habitual de la premsa andorrana i va escriure durant deu anys una columna setmanal pel Diari d'Andorra. Alguns d'aquests articles es reuneixen a Dijous Remenats,[4] 2001.

A la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 va ser un dels autors andorrans representants. Va col·laborar en la 32a Setmana del llibre català que se celebra a Barcelona.

Va formar part del Col·lectiu Portella, fundador de la revista Portella Andorra Lletres Arts, de la qual va ser el primer director.

Últim estiu a Ordino és una obra publicada l'any 1998, i fa referència a la família Areny-Plandolit, una de les famílies més importants d'Andorra (La Casa Museu Areny-Plandolit).

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

  • 1998 Últim estiu a Ordino (Columna)
  • 2004 La república invisible (Proa) Traduïda al romanès
  • 2013 El museu de l'elefant (Editorial Andorra)
  • 2016 Alcanadre (Editorial Andorra)

Història i relats de viatges[modifica]

  • 1988 L'Andorra del segle xix. (De la Nova Reforma a la Revolució del 1881) (L'Avenç)
  • 1994 El temps estanyat. Itineraris per les fronteres d'Andorra de la mà dels pioners (Premsa Andorrana)
  • 1994 Diplomatari de la Vall d'Andorra. Segle XIX (Govern d'Andorra)
  • 1998 La crisi de la societat tradicional. El segle XIX (Govern d'Andorra. Ministeri d'Educació, Joventut i Esports)

Selecció d'articles i participacions en altres publicacions[modifica]

  • 1991 Andorra i la primera guerra carlina (L'Avenç, 151)
  • 1992 El segle XIX (Annals de l'Institut d'Estudis Andorrans)
  • 1992 Carlins i liberals. Els inicis de la qüestió d'Andorra (Annals de l'Institut d'Estudis Andorrans)
  • 1993 Andorra en el temps dels pelegrinatges (Del Pirineo a Compostela. Leyenda, vida y cultura)
  • 1997 El decorat històric de l'òpera La Vall d'Andorra (El contemporani, 11-12. Gener-agost 1997)
  • 1999 Artur Osona, excursionista impenitent [5]
  • 2001 Dijous remenats (Recull d'articles editat per Premsa Andorrana)
  • 2001 Un pessebre vivent (Contes de Nadal. Diari d'Andorra)
  • 2001 Gâteau typique de l'Andorre (Set Claus. Relats d'Andorra. Editat per Proa)
  • 2002 La quimera del ferro (Parnassius Apollo. Relats de l'Alt Pirineu)
  • 2005 Andorra descobriment romàntic (Pirineos, 1. 2005)
  • 2005 L'aleluya "El valle de Andorra" : la difusió del nom d'Andorra [5]
  • 2006 Nadal al Col·legi (Contes de Nadal. Diari d'Andorra)
  • 2007 El final de la llegenda dels Arenys-Plandolit?
  • 2009 Andorra. Nova aproximació a la Història d'Andorra (obra coordinada per Jordi Guillamet)
  • 2009 Ferreira de Castro, l'últim viatger [5]
  • 2011 La concessió per dur aigua del Valira a Barcelona [5]

Premis[modifica]

  • 1994 Premi Tristaina de Periodisme per El temps estanyat[6]
  • 1997 Premi Fiter i Rossell per la novel·la Últim estiu a Ordino[7]
  • 2013 Finalista del Premi el Lector de l'Odissea per l'obra El museu de l'elefant[8]

Referències[modifica]

  1. Guillamet, Jordi. Nova aproximació a la Hostoria d'Andorra. ISBN 978-84-936220-6. 
  2. «biografia- Joan peruga» (en catala).
  3. «Joan Peruga a AND'Art». Govern d'Andorra, 2015. Arxivat de l'original el 2020-06-14. [Consulta: 4 febrer 2015].
  4. Peruga Guerrero, Joan. Dijous Remenats. ISBN 99920-57-13-0. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Ex-libris Casa Bauró Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine., 2)
  6. «El Museu d'Areny-Plandolit acull aquest dissabte una tertúlia literària a càrrec de Joan Peruga». Lloc web del Govern d'Andorra.
  7. «Peruga parlarà de lÚltim estiu a Ordino' amb la gent gran de l'Espai de la Fundació Crèdit Andorrà». BonDia Diari digital d'Andorra..
  8. «Joan Peruga presentarà "El museu de l'elefant" a l'Odissea». www.eixdiari.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]