Joan Prats i Vallès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Prats i Vallès
Naixement Joan Prats i Vallès
1891
Barcelona
Defunció 1970
Barcelona
Residència Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Escola de Llotja
Cercle Artístic de Sant Lluc
Ocupació Comerciant de barrets i
organitzador d'exposicions
Conegut per Promotor cultural

Joan Prats i Vallès (Barcelona, 1891Barcelona, 1970) fou un promotor artístic català, íntim amic de Joan Miró,[1] de qui faria sovint de conseller i representant oficiós,[2] tasca que també l'aproparia a altres artistes com Max Ernst, Paul Klee, Joan Brossa i Josep Vicenç Foix.

Es va formar artísticament a l'Escola de la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, on coneixeria Joan Miró. Tot i la seva vocació artística, la seva família li va encarregar gestionar la botiga familiar de barrets del Carrer Ferran de Barcelona.[3][4]

Va ser un dels responsables de l'organització de l'exposició L'Art Catalan a París durant la guerra civil espanyola, moment en què va contribuir a salvar diverses obres d'art.[3] En aquella exposició es van mostrar algunes de les peces més destacades de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya. Fou un dels fundadors del grup ADLAN,[3] juntament amb Josep Lluís Sert i Joaquim Gomis, amb l'objectiu de promoure l'art d'avantguarda. Entre els seus membres figuraren Àngel Ferrant, Eudald Serra, Ramon Marinello, Artur Carbonell, Jaume Sans, Magí A. Cassanyes, etc. Entre les seves activitats organitzaren exposicions de Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró i Alexander Calder, i editaren el número extraordinari de Nadal dedicat a l'art internacional de la revista D'Ací i d'Allà (1934).[3] Joan Prats va realitzar l'exposició Atmosphére Miró a la Galeria Maeght de París i una retrospectiva de Miró el 1968 a l'Hospital de la Santa Creu.[3]

Més endavant, durant els anys de la dictadura de Francisco Franco, va promoure diversos esdeveniments artístics,[5] arribant a crear el Club Cobalto 49, on es va experimentar amb les avantguardes del segle XX. Joan Prats va editar la sèrie de llibres Fotoscop i el 1944, la Sèrie Barcelona de Joan Miró.[3] Fou autor de nombroses publicacions, recopilant articles relacionats amb l'art, la literatura, la filosofia, l'etnologia i l'antropologia. També va ser autor i editor de la revista Dau al Set.

Un dels seus darrers projectes fou col·laborar en la creació de la Fundació Joan Miró, a la qual va donar la seva col·lecció de l'artista. La fundació li dedicaria l'exposició Record de Joan Prats : Fundació Joan Miró entre el 20 desembre de 1995 i el 3 març de 1996.[6][7] El 1978, després de la seva mort, es va obrir la ​Galeria Joan Prats, a la rambla de Catalunya.

Miró també li dedicaria l'obra Homenatge a Prats, el 1934, actualment conservada a la Fundació Joan Miró.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Prats i Vallès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Joan Miró; José F. Ráfols; Amadeu-J. Soberanas; Biblioteca de Catalunya. Cartes a J.F. Ràfols, 1917/1958. Biblioteca de Catalunya, 1993, p. 109–. ISBN 978-84-7845-119-7 [Consulta: 29 agost 2011]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Permanyer, Lluís. «Joan Prats, promotor generoso y entusiasta». La Vanguardia, 15 febrer 1984.
  4. Permanyer 2003, p. 21.
  5. Cirici, Alexandre. L'Art català contemporani. Edicions 62, 1970 [Consulta: 29 agost 2011]. 
  6. Joan Prats Vallès; Fundació Joan Miró. Record de Joan Prats: exposició Fundació Joan Miró... 20 desembre 1995-3 març 1996. Fundació Joan Miró, 1995* [Consulta: 29 agost 2011]. 
  7. Five catalan artist in homage to Joan Prats: Galería Joan Prats [New York, october 1982]. La Polígrafa, 1983 [Consulta: 29 agost 2011]. 
  8. «Fitxa de l'obra al web de la Fundació». Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 18 d'agost de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]