Joan Puigcercós i Boixassa
| Joan Puigcercós i Boixassa | |
|---|---|
.jpg) |
|
|
|
|
| Mandat 29 de novembre de 2006 – 10 de març de 2008 |
|
| Precedit per | Xavier Sabater i Ibarz |
| Succeït per | Jordi Ausàs i Coll |
|
|
|
| Mandat 4 de juliol de 2004 – 7 de juny de 2008 |
|
| Precedit per | Josep-Lluís Carod-Rovira |
| Succeït per | Joan Ridao i Martín |
|
|
|
| Mandat 7 de juny de 2008 – 17 de setembre de 2011 |
|
| Precedit per | Josep-Lluís Carod-Rovira |
| Succeït per | Oriol Junqueras i Vies |
|
|
|
| Naixement | 2 de desembre de 1966 Ripoll (Ripollès) |
| Partit polític | Esquerra Republicana de Catalunya |
Joan Puigcercós i Boixassa (Ripoll, 2 de desembre de 1966) és un polític català.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Casat i amb dos fills, té estudis no finalitzats de filosofia i lletres (secció sociologia) i de ciències polítiques.
Fill de família de masovers, Joan Puigcercós es va criar en un entorn familiar d'ideari republicà, especialment l'avi patern, que era militant d'ERC i fou destinat al front de Gandesa i a la batalla de l'Ebre durant la guerra civil espanyola. Criat a Ripoll, a causa del rebuig dels ordes religiosos catalans al franquisme, Joan Puigcercós tingué l'oportunitat de conèixer el socialisme militant a les escoles, assistint a classes que donaven els militants del PSC. Però on sobretot va desenvolupar el seu pensament d'esquerra i independentista fou a la UAB, on milità a l'AEIU (Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat). A finals del desembre de 1986 va incorporar-se al grup dels exmembres de la Crida a la Solidaritat que, encapçalats per Àngel Colom, havien abandonat aquella formació el mes de setembre anterior. Tots ells s'afiliaren, el mes de febrer de 1987, a Esquerra Republicana de Catalunya. Puigcercós va ser candidat a les eleccions municipals a Ripoll el 1987, on va obtenir l'acta de regidor. El setembre de 1987 Puigcercós fou nomenat secretari general de les JERC, càrrec que ostentà fins el 1994.
Les JERC van servir a Puigcercós per fer-se amb la confiança dels dirigents d'ERC, que el nomenaren l'any 1993 President de la Federació de Girona, càrrec que ocupà fins el 1996. Fou candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya (1992) com a Diputat, on s'especialitzà en temes econòmics. Posteriorment, l'escissió d'una part del partit per formar el Partit per la Independència, entre ells Àngel Colom, van provocar una reestructuració dels càrrecs d'ERC. Aleshores Puigcercós va substituir Pilar Rahola a les llistes al Congrés de Diputats espanyol i obtingué l'escó a Madrid a les eleccions generals espanyoles (2000). En aquesta seva primera legislatura, sota la presidència del govern d'Aznar, treballà en diferents comissions, entre les que destaca la comissió d'investigació del cas Gescartera que li va meréixer un reconeixement públic dels periodistes parlamentaris espanyols. A les eleccions generals espanyoles (2004) anà al número 2 de la llista per ERC a la circumscripció de Barcelona. El resultats electorals, amb 8 escons, permeteren que ERC obtingués grup parlamentari propi. Des de aquell moment fou el president del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana al Congrés de Diputats.
Dins d'ERC ha estat vicesecretari general del partit entre 1996 i 2001 i va ser escollit Secretari General d'Esquerra en el 24è Congrés Nacional, celebrat a Lleida els dies 3 i 4 de juliol del 2004. El 27 de juny de 2006, ERC decidí que Puigcercós fos el número dos a Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) darrere de Josep Lluís Carod-Rovira. Després de les eleccions, ERC va pactar amb el PSC i ICV-EUiA per formar un nou Govern amb José Montilla com a President de la Generalitat. Va ser nomenat Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya,[1] càrrec que va exercir fins a les Eleccions generals espanyoles al 9 de març del 2008. La desfeta electoral d'ERC en aquestes eleccions (que va perdre més de 300.000 vots i va passar dels 8 diputats que tenia a només 3) va fer que Puigcercós decidís abandonar el Govern de la Generalitat "per a dedicar-se al partit"[2] i preparar la seva candidatura a la presidència del partit. El substitut de Puigcercós a la Conselleria de Governació va ser l'alcalde de la Seu Jordi Ausàs i Coll.[3] Es va presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya a les eleccions de novembre del 2010, obtenint 10 diputats, el pitjor resultat del partit des de la dècada dels anys 80 del segle passat (el partit va perdre més de la meitat dels seus diputats). Passats uns dies va dimitir i va convocar congrés extraordinari, celebrat a Girona, d'on en va sortir el seu successor, l'eurodiputat Oriol Junqueras.[4]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Xavier Sabater i Ibarz |
Conseller de Governació 2006 – 2008 |
Succeït per: Jordi Ausàs i Coll |
| Càrrecs en partits polítics | ||
| Precedit per: Josep Lluís Carod Rovira |
Secretari General d'ERC 2004 – 2008 |
Succeït per: Joan Ridao i Martín |
| Precedit per: Josep Lluís Carod Rovira |
President d'ERC 2008 – 2011 |
Succeït per: Oriol Junqueras i Vies |
Bibliografia [modifica]
- Mallo, Oriol. Madrid Confidential: Les Aventures del Diputat K. La Campana, 2004. ISBN 9788495616425.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Puigcercós i Boixassa |
- ↑ «Joan Puigcercós i Boixassa. Conseller de Governació i Administracions Públiques». www.vilaweb.cat. [Consulta: 11-03-2008].
- ↑ «Puigcercós plega del Govern per a "dedicar-se al partit"». www.e-noticies.com. [Consulta: 11-03-2008].
- ↑ «ERC recol·loca Jordi Ausàs de conseller de Governació». [Consulta: 11-03-2008].
- ↑ «L'executiva d'ERC dimiteix en ple l'endemà del 22-M». Avui, 23/5/2011. [Consulta: 4 juny 2011].
Enllaços Externs [modifica]
- Plana web personal de Joan Puigcercós (català)
- Fitxa de Joan Puigcercós al Congrés dels Diputats espanyol (castellà)
|
|||||
|
|||||
|
||||||||||||||
