Joan Ridao i Martín
.svg&lang=ca){kind=small}
Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.
Trajectòria
Ridao és llicenciat en dret i doctor en Ciència política i de l'Administració. Professor de Dret Constitucional, acreditat titular i agregat. Actualment exerceix com a professor de dret constitucional al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona i als estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i diplomat en Perfeccionament en Justícia constitucional i tutela jurisdiccional de drets fonamentals (Università di Pisa). Actualment és membre del Consell de Garanties Estatutàries, màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya i Advocat no exercent de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.[2]
Anteriorment ha exercit docència a la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull) i a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la que actualment és professor ad honorem.[3] Especialista en Dret Públic, la seva recerca s'ha centrat en el Dret Públic català; l'organització territorial, el dret autonòmic i federal; les coalicions polítiques i la governabilitat; el dret parlamentari i la col·laboració-público privada. Ha exercit com a advocat i consultor per a diverses institucions públiques i privades. És autor de més d'un centenar de publicacions entre llibres d'assaig, monografies i manuals acadèmics, a més d'articles en revistes especialitzades.
Militant d'Esquerra Republicana des del 1988, partit ha estat escollit regidor de la seva ciutat a les eleccions municipals del 1991 i el 1995. Diputat i portaveu al Parlament de Catalunya durant 4 legislatures (1995-2008), i al Congrés dels Diputats (2008-2011). Fou portaveu nacional del partit, president del Consell Nacional i, entre el 2008 i el 2011, Secretari General.
Durant la seva trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d'Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i ponent redactor de l'Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de 'pare de l'Estatut'[4] per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Fou president de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins a febrer de 2011.
Publicacions principals
- El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
- El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
- Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
- Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
- Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
- Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
- La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
- Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
- Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
- Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
- Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
- Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
- Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
- De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
- Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
- Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
- Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
- El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
- Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
- Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
- Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.
Referències
- ↑ «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].
- ↑ «El Parlament renueva el Consell de Garanties y se incorporan Ridao y Carles Jaume» (en castellà). La Vanguardia, 13-03-2013. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Joan Ridao i Martín». Consell de Garanties Estatutàries. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ «Ridao vetllarà pel compliment de l'Estatut». El Punt Avui, 09-03-2013. [Consulta: 8 juny 2014].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ridao i Martín |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Puigcercós i Boixassa |
Secretari General d'ERC Logo d'ERC 2008– 2011 |
Succeït per: Marta Rovira i Vergés |
| Barcelona | Carme Chacón Piqueras · Joan Clos i Matheu · Meritxell Cabezón i Arbat · David Vegara i Figueras · Román Ruiz Llamas · Elisenda Malaret i Garcia · Sixte Moral i Reixach · Montserrat Colldeforns i Sol · Daniel Fernández González · Manuel Mas i Estela · Lourdes Muñoz Santamaría · Isabel López i Chamosa · Jordi Pedret i Grenzner · Meritxell Batet i Lamaña · Esperança Esteve i Ortega · Joan Canongia i Gerona · Juan Carlos Corcuera Plaza · Dolors Puig i Gasol · José Vicente Muñoz Gómez · Josep Antoni Duran i Lleida · Josep Sánchez i Llibre · Pere Macias i Arau · Mercè Pigem i Palmés · Carles Campuzano i Canadès · Inmaculada Riera i Reñé · Dolors Nadal i Aymerich · Jorge Fernández Díaz · Jorge Moragas Sánchez · José Luis Ayllón Manso · Dolors Montserrat i Montserrat · Antonio Gallego Burgos · Joan Tardà i Coma · Joan Ridao i Martín · Joan Herrera i Torres · Maria Núria Buenaventura i Puig |  |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
.svg){kind=small}
1931: Joan Lluís Pujol i Font · 1931-1932: Josep Tarradellas i Joan · 1932-1938: Joan Tauler i Palomeras · 1938-1957: Josep Tarradellas i Joan · 1957-1976: Joan Sauret i Garcia · 1976-1987: Heribert Barrera i Costa · 1987-1989: Joan Hortalà i Arau · 1989-1996: Àngel Colom i Colom · 1996-2004: Josep-Lluís Carod-Rovira · 2004-2008: Joan Puigcercós i Boixassa · 2008-2011: Joan Ridao i Martín · 2011-actualitat: Marta Rovira i Vergés |