Joan Rigol i Roig
| Joan Rigol i Roig | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 1999 – 17 de desembre de 2003 |
|
| Precedit per | Joan Reventós i Carner |
| Succeït per | Ernest Benach i Pascual |
|
|
|
| Mandat 1984 – 1985 |
|
| Precedit per | Max Cahner i Garcia |
| Succeït per | Joaquim Ferrer i Roca |
|
|
|
| Mandat 1980 – 1984 |
|
| Precedit per | Joan Codina i Torres |
| Succeït per | Oriol Badia i Tobella |
|
|
|
| Naixement | 4 d'abril de 1943 Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat) |
| Partit polític | UDC |
Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat; 4 d'abril de 1943) és un polític català, militant d'UDC i que ha estat president del Parlament de Catalunya. Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya l'any 2008, per la tesi "Fonament Teològic de la dignitat de la persona en la filosofia política de Jacques Maritain".
Home de formació humanística i filosòfica. Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE, membre de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions.
L'any 1976 es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual n'ha estat president des del 1987 fins l'any 2000. Fou diputat al Congrés de Diputats els anys 1979-1980. Nomenat conseller de Treball en la segona legislatura (1980-1984), fomentà el diàleg entre la patronal i els sindicats, i coordinà els esforços de les administracions per fer minvar en els aturats els efectes de la greu crisi econòmica. Conseller de Cultura en la següent legislatura (1984-1985), promogué un Pacte Cultural amb totes les forces polítiques, implicant-hi un ampli ventall d'intel·lectuals d'ideologies diverses, procurant la coordinació de totes les administracions catalanes en el foment de la cultura.
Diputat al Parlament de Catalunya en la tercera (1988-1992) i quarta legislatures (1992-1995), va presidir la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, a l'inici de la sisena legislatura fou elegit president del Parlament de Catalunya (1999-2003).
Designat senador en representació de la Generalitat l'any 1993, ocupà la vicepresidència primera en la cinquena legislatura (1995-1999). Des d'aquesta tribuna privilegiada, en la Ponència de Reforma Constitucional, ha posat tots els seus esforços en la defensa del caràcter nacional del poble català i ha promogut la reforma del Senat per tal que esdevingui una autèntica cambra representativa de les nacions i regions que configuren Espanya. També ha ocupat la presidència del Comitè per a l'Estudi del Pla Integral de suport a les Famílies.
Compromès en la vida ciutadana, és membre actiu de diferents Patronats de caràcter sociocultural (Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure, Fundació Olof Palme, Institut d'Humanitats, Capella Reial de Catalunya i Institut Universitari Ortega y Gasset). Ha estat president del Patronat de la Sagrada Família, càrrec que deixà l'any 2011, i president del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
El seu pensament sociopolític, de profundes arrels d'humanisme cristià, l'ha donat a conèixer en les publicacions següents: Crisi i país (1984), Poble i consciència nacional (1986), Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989) i Política i comunitat: el meu nacionalisme (1996).
| Precedit per: Joan Reventós i Carner |
President del Parlament de Catalunya 1999 –2003 |
Succeït per: Ernest Benach i Pascual |
| Precedit per: Max Cahner i Garcia |
Conseller de Cultura 1984–- 1985 |
Succeït per: Joaquim Ferrer i Roca |
| Precedit per: Joan Codina i Torres |
Conseller de Treball i Indústria 1980 –1984 |
Succeït per: Oriol Badia i Tobella |
[modifica] Enllaços externs
|
||||||||||
|
|||||||||||
