Joan Sala i Ferrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan de Serrallonga en un gravat romàntic

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga o Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594[1] - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Taula de continguts

[modifica] Biografia

Masia La Sala, casa pairal de Joan Sala, Serrallonga, a Viladrau.

Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, cosa que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre.

L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any al Rosselló, que encara no havia estat annexionat a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos despertaven molta simpatia.

L'any 1633, refugiat al Ripollès, troba Joana Massissa, la segresta i vaguen sols per Catalunya i França.

[modifica] Robatoris

  • Mas Seguer de Jafre (Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l'ajuda dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges.
  • Mas Boada de Salitja
  • Mas Rebronet de les Planes, intent fracassat.
  • Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628

[modifica] Captura i execució

Va ser capturat a Ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners.

Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.

En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona, a la forca.

[modifica] Bandolers de la banda d'en Serrallonga

En una crida de 1633 consten com a membres de la seva quadrilla els següents[2]: Valentí Oliueres, Ramon Montada, Hiacynto Vila dit lo Magay de Artes, Pere Puig de Castell Tersol, Joan T. dit lo Monjet de Tona, i Joan Gardan, dit lo garçó de Caldes de Montbuy.

[modifica] Llegendari

L'imaginari popular va modificar la figura d'en Serrallonga i el va omplir de virtuts i compromisos que no havia adquirit al llarg de la vida. El llegendari assegura que:

  • Robava als rics per repartir als pobres.
  • Va rescatar la seva estimada dels nyerros.

La seva vida va convertir-se en objecte de romanços, cançons populars, obres teatrals com la de Víctor Balaguer o balls parlats com el de Mataró el 1864 i el de Reus el 1865.

[modifica] Llibres

  • Don Joan de Serrallonga, tragèdia de Víctor Balaguer
  • "Torna Serrallonga 1640", de Ricard Dilmé (la història de com aquell bandoler català, esdevingut mite, va tornar del seu particular infern i va empendre un nou compromís amb la història, tot vivint la guerra dels segadors).
  • "La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga".
  • Serrallonga, el bandoler llegendari català, de Xavier Roviró (Repàs biogràfic i recull folklòric sobre el bandoler).
  • Serrallonga, Déu vos guard, de diversos autors (diversos estudis sobre la biografia i, sobretot, els balls parlats d'en Serrallonga, amb el text complet del ball d'en Serrallonga, en la versió de Perafita).
  • Serrallonga, l'últim bandoler, de Llorenç Capdevila (primera biografia novel·lada del bandoler de les Guilleries)

[modifica] Audiovisuals

[modifica] Música homenatge

El grup de música Esquirols va compondre una peça dedicada al bandoler que és molt coneguda en el món de la cançó en català. Anys més tard va ser adaptada pel grup Mesclat.

[modifica] Referències

  1. El van batejar el dia 23 d'abril de 1594, dos dies després d'haver nascut
  2. Crida de maig de 1663 feta pel duc de Sogorb.

[modifica] Enllaços externs