Joan Sales i Vallès
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 de novembre de 1912 Barcelona, Catalunya |
| Mort | 12 de novembre de 1983 (als 70 anys) Barcelona, Catalunya |
| Sepultura | Cementiri de Siurana |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Religió | Catolicisme  |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Partit | Partit Comunista Català Unió Democràtica de Catalunya |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Obra | |
| Primeres obres | Viatge d'un moribund (1952) |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Núria Folch i Pi |
| Fills | Núria Sales i Folch |
| Germans | Francesc d'Assís Sales i Vallès |
| Parents | Maria Bohigas Sales (fill de la filla) |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
.svg){kind=small}
Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor català. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria.[1]
Com a editor, va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, editorial que va publicar La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, entre altres obres emblemàtiques. Fou promotor de la revista Quaderns de l'exili.
Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982.
| « | Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils. | » |
| — Joan Sales (Barcelona, 1912 – 1983) | ||
Biografia
Joan Sales i Vallès nasqué el 19 de novembre de 1912,[2] al barri de l'Eixample de Barcelona, en el si d'una família originària de Vallclara, a la Conca de Barberà. Son entorn familiar progressa, a nivell polític, des del tradicionalisme fins al catalanisme proper a la Lliga Regionalista. En ocasió de la ruïna soferta pel negoci del pare, la família es determina a recloure's a Vallclara, si bé Sales, esdevingut batxiller a Lleida, s'instal·la a Barcelona a la precoç edat de disset anys.
Joan Sales va actuar de ben jove en oposició a la dictadura de Miguel Primo de Rivera. També va ser un dels primers professors de català del cens oficial de la Generalitat de Catalunya format per Pompeu Fabra.[3]
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1932, s'afilia al Partit Socialista Unificat de Catalunya, el qual abandonarà aviat. En esclatar la Guerra Civil espanyola va graduar-se a l'Escola de Guerra i va ser nomenat oficial.[3] Va anar als fronts de Madrid i Aragó, per la tristesa que li produïa el desgovern a la rereguarda i la seva voluntat de mantenir el poder de la Generalitat republicana.[3] Estableix matrimoni l'any 1933 amb Maria Núria Folch, editora catalana.
Coneix el poeta Màrius Torres, ja malalt de tuberculosi, amb qui l'uniria una intensa relació d'amistat i amb qui manté una efusiva relació epistolar fins a la mort del poeta ilerdenc, l'any 1942. De Màrius Torres rep una influència literària a destacar.
El 1939 es va exiliar a França i després, el 1940, a República Dominicana, d'on passaria a Mèxic el 1942. Va treballar-hi com a linotipista. A l'exili, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l'exili (1943-1947). El seu text Els Òrsides és una crítica als intel·lectuals que no assumeixen els reptes crítics del país. Des d'allà, va editar, amb estudis i anotacions, L'Atlàntida, Canigó, La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres (1947).[3]
Un cop retornat a Catalunya, el 1948, es va centrar en tasques editorials descobrint autors fonamentals per a la literatura catalana moderna (Màrius Torres, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda).[3]
El 1955, va fundar amb Xavier Benguerel i Joan Oliver El Club dels Novel·listes, amb el qual volien ampliar el públic lector català, desenvolupant un gènere narratiu més popular i amb un nivell de llengua més accessible.[3]
Des del seu segell editorial, el Club Editor, oferirà al públic la seva obra Incerta glòria, que no aparegué en edició definitiva fins al 1971, i el seu epistolari de guerra i d'exili a Cartes a Màrius Torres (1976). Altres obres seves són el llibre de poemes Viatge d'un moribund (1952), les seves traduccions de Kazantzakis i Dostoievski o l'esbós d'una òpera bufa musicada per Joan Altisent, En Tirant lo Blanc a Grècia.[3]
Sales va ser documentalista i anotador de la Historia de España i de la Història dels Catalans de Ferran Soldevila, i va escriure pròlegs de nombroses obres de Joan Coromines, Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. Va dirigir l'Oficina de Català de la Diputació de Barcelona fins que es jubilà (1982). Pòstumament, van ser publicats els Contes d'ahir i d'avui (1987) i la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (2008).[3]
El 1933 es casà amb Maria (però coneguda com a Núria o Nuri) Folch i Pi, amb qui tingué una filla el mateix any: Núria Sales i Folch.
Morí a Barcelona el 12 de novembre de 1983 i fou enterrat a Siurana (Cornudella de Montsant, el Priorat). La seva esposa Núria, que va morir el 2010, fou soterrada al seu costat.
Obres
- 1950 — Rondalles escollides de Guimerà, Casaponce i Alcover (il·lustracions d'Elvira Elias)
- 1951 — Rondalles gironines i valencianes (il·lustracions d'Elvira Elias)
- 1952 — Rondalles d'ahir i avui (il·lustracions de Montserrat Casanova)
- 1952 — Viatge d'un moribund
- 1953 — Rondalles escollides de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer (il·lustracions d'Elvira Elias, pròleg de Carles Riba)
- 1956 — Incerta glòria
- 1969 — Incerta glòria (sense censurar, revisada i ampliada)
- 1972 — En Tirant lo Blanc a Grècia, òpera bufa
- 1976 — Cartes a Màrius Torres
- 1983 — El vent de nit
- 1986 — Cartes de la guerra
Premis
- La novel·la Incerta Glòria va obtenir dos premis més: el premi Ramon Llull (1968) i el Premi Ciutat de Barcelona.
Referències
- ↑ «Joan Sales i Vallès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joan Sales i Vallès». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 16/1/2012]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Joan Sales i Vallès». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 agost 2015].
Enllaços externs
- «Joan Sales i Vallès». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- LletrA. «Joan Sales i Vallès». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Pàgina sobre l'autor i editor
- Qui és qui, Institució de les Lletres Catalanes
- Pàgina de l'any Sales, Calders, Tísner.
- programa sobre Joan Sales a l'En Guàrdia de Catalunya Ràdio
