Joan Sauret i Garcia

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, la Noguera 1899 - 1985) fou un periodista català. El 1914 s'establí a Buenos Aires, on va col·laborar en la revista en català Ressorgiment. Va tornar a Catalunya el 1921, fou secretari de la Joventut Nacionalista de Balaguer, i fundà o impulsà a les publicacions Flama, La Branca i Pla i Muntanya (1925-1936).

Participà en el congrés fundacional d'Esquerra Republicana de Catalunya, i amb aquest partit fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 per la província de Lleida. Col·laborà també amb La Humanitat i La Campana de Gràcia. Va formar part de la Comissió de Finances i de la Revisió de Comptes del Parlament de Catalunya i formà part del Comitè Executiu d'ERC després dels fets del sis d'octubre de 1934.

El 1936 va a ser representant del Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya al Comitè d'Apropiacions. El 1938, en plena guerra civil espanyola, fou nomenat secretari general de sanitat i membre del consell executiu d'ERC. En acabar la guerra es va exiliar a Perpinyà, Montpeller i després a París, on s'encarregà de la reaparició de La Humanitat. Durant l'ocupació nazi fou internat al camp de concentració de Le Vernet. Després de la guerra fou cofundador de la Unió de Federalistes Catalans i vicepresident del consell federal espanyol del moviment europeu (1949). El 1953 es va adherir a la Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic. El 1957 succeí Josep Tarradellas com a secretari general d'ERC, amb qui tingué forts enfrontaments, però. Mantingué bones relacions amb Josep Pallach i Carolà. El 1976 va dimitir com a secretari general a favor d'Heribert Barrera. Tornà a Balaguer poc abans de morir.

Obres

• Diners (1927), drama
• Bellviure: un poble al peu del campanar i a la vora del riu (1975),
• L'exili polític català (1979)

Enllaços externs

• Biografia
• Biografia a VilaWeb
• Biografia a la Fundació Josep Irla