Joan Sol i Ortega

Joan Sol i Ortega ( Reus 1849 - Barcelona 1913 ) fou un advocat i polític català.

Va estudiar a Reus i Barcelona i després d'obtenir el títol d'advocat es va establir a la capital catalana (1874).

El 1876 fou designat president de l'acadèmia de jurisprudència i el 1878 president de l'Ateneu Barcelonès. Es va afiliar al Partit Republicà Progressista i va ser regidor de Barcelona del 1885 al 1889 amb Rius i Taulet. El 1893 fou electe diputat i va destacar per la seva oratòria al Congrés dels Diputats.

El 1895, a la mort de Manuel Ruiz Zorrilla, es va separar del Partit Republicà Progressista i va fundar el Partit Republicà Nacional, més a la dreta, que no va obtenir suport. El 1896 va tornar a ser regidor de Barcelona, i a les eleccions generals espanyoles de 1898 i 1899 fou electe diputat però fou derrotat al 1901 quant la Lliga Regionalista s'emportà el seu escó, derrota que es va repetir el 1903. Hostil a la Solidaritat Catalana, va obtenir el suport d'Alejandro Lerroux i va ser elegit a les eleccions de 1907 i 1910 i va ser nomenat senador per Guadalajara pel comte de Romanones el 1908. El 28 de març de 1909 va convocar una gran manifestació a Madrid contra el projecte de Llei d'Antoni Maura sobre administració local. El 1912 va defensar als processats pels fets de Cullera.

Va morir a Barcelona el 1913.

Bibliografia complementària[modifica]

M. Tato. Sol y Ortega y la política contemporánea: apuntes biográficos, su actuación en la política y en el foro, discursos, anécdotas. Madrid: Imprenta Artística Española, 1914.