Joan Sol i Ortega
 Retrat de Joan Sol, de Christian Franzen  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Sol y Ortega 2 desembre 1849 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 21 agost 1913 (63 anys) Barcelona |
 Diputat a Corts | |
| 23 maig 1910 – 21 agost 1913 Circumscripció electoral: Màlaga | |
| Diputat a Corts | |
| 16 febrer 1909 – 6 octubre 1910 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat a Corts | |
| 3 abril 1898 – 24 abril 1901 | |
| Diputat a Corts | |
| 8 abril 1893 – 1r juliol 1895 | |
 Senador al Senat espanyol | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Membre de | |
Joan Sol i Ortega (Reus, 2 de desembre 1849 - Barcelona, 21 d'agost 1913) fou un advocat i polític català.
Biografia[modifica]
El seu pare, Josep Sol Clariana, va ser també un conegut advocat de Reus, i el seu avi, Tomàs Sol Carbonell, un metge molt respectat que havia estat regidor a la ciutat el 1810.[1] Va estudiar a Reus i Barcelona on va obtenir el títol d'advocat. Exercí d'advocat a Reus i també de secretari de l'Ajuntament, càrrec que ocupava després de la Revolució de Setembre de 1868. Més endavant, es va establir a la capital catalana (1874).
El 1876 fou designat president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i el 1878 president de l'Ateneu Barcelonès. Es va afiliar al Partit Republicà Progressista i va ser regidor de Barcelona del 1885 al 1889 amb Rius i Taulet. El 1893 fou elegit diputat i va destacar per la seva oratòria al Congrés dels Diputats.
El 1895, a la mort de Manuel Ruiz Zorrilla, es va separar del Partit Republicà Progressista i va fundar el Partit Republicà Nacional, més a la dreta, que no va obtenir suport. El 1896 va tornar a ser regidor de Barcelona, i a les eleccions generals espanyoles de 1898 i 1899 fou elegit diputat. Des de les Corts exigí responsabilitats per la guerra colonial i defensà el Tancament de Caixes.[2] Fou derrotat el 1901 quan la Lliga Regionalista s'emportà el seu escó, derrota que es va repetir el 1903. Hostil a la Solidaritat Catalana, va obtenir el suport d'Alejandro Lerroux i va ser elegit a les eleccions de 1907 i 1910 i va ser nomenat senador per Guadalajara pel comte de Romanones el 1908. El 28 de març de 1909 va convocar una gran manifestació a Madrid contra el projecte de Llei d'Antoni Maura sobre administració local. El 1912 va defensar als processats pels fets de Cullera[1]
Va morir a Barcelona el 1913. La ciutat de Reus el va declarar fill il·lustre[3] i li va dedicar un carrer[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 618-619.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (dir.). Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 1014-1015. ISBN 8429735216.
- ↑ «Fiulls il·lustres i adoptius». Ajuntament de Reus. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 141. ISBN 9788497916929.
Bibliografia complementària[modifica]
- M. Tato. Sol y Ortega y la política contemporánea: apuntes biográficos, su actuación en la política y en el foro, discursos, anécdotas. Madrid: Imprenta Artística Española, 1914.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Sol i Ortega |
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Biografia (En castellà)
- Els senadors republicans catalans durant la monarquia d'Alfons XIII (1903-1923), Isidre Molas, Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciències Polítiques i Socials, núm. 29. Barcelona, 2006. ISSN 1133-8962.
- Fitxa del Senat Arxivat 2010-08-29 a Wayback Machine.
- «Joan Sol i Ortega». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
