Joan Tutau i Vergés
| Joan Tutau i Vergés | |
|---|---|
 Ajuntament de la vila de Figueres de la que Joan Tutau, en fou segon alcalde |
|
| Naixement | 21 d'octubre de 1829 Figueres |
| Defunció | 13 de juliol de 1893 Figueres |
| Sepultura | Figueres |
| Nacionalitat | Catalana |
| Ocupació | Polític i escriptor. |
Joan Tutau i Vergés (Figueres, Alt Empordà, 21 d'octubre de 1829 - 13 de juliol de 1893) fou un dirigent republicà i escriptor.
Formà part del grup d'Abdó Terradas i el 1854 fou elegit segon alcalde de Figueres, càrrec que hagué de deixar el juliol de 1855, destituït pel govern. S'exilià a França en 1855-1858 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona. Llavors es convertí en un dels principals dirigents, especialista en qüestions econòmiques, del grup democràtic i republicà (amb Monturiol, Clavé,[text imprecís] Sunyer i Capdevila,[text imprecís] etc).
El 1862 anà amb Fernando Garrido a Anglaterra per conèixer de prop el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels col·laboradors de l´Almanaque Democratico, oposat a l´Almanaque Literario, publicació oficial de de l'Ateneu Català. De bell nou exiliat al 1867, tornà el setembre de 1868 per ocupar la vice-presidència de la Junta Revolucionària de Barcelona i ésser diputat a les corts constituents sorgides de les eleccions generals espanyoles de 1869. Fou diputat per Figueres a les eleccions generals espanyoles de 1871, agost de 1872 i 1873 Republicà federal, fou ministre de finances en el segon govern de la Primera República Espanyola (febrer-juny de 1873).
Amb la Restauració borbònica, si bé continuà adscrit al republicanisme federal (en especial col·laborà a El libro del ciudadano, 1877, i signà el projecte de constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola del 2 de maig de 1883, s'allunyà de la vida política activa.
Fou director de la Societat Catalana General del Crèdit i de la Compañia de los Ferrocarriles de Cariñena a Zaragoza; presidí també l'Ateneu Barcelonès ( i com a tal hi dugué coma conferenciants Anselmo Lorenzo, i Josep Llunas l'abril de 1887) i feu interessant esforç teòric: l'any 1886 publicà Las crisis (monetarias, bursátiles, mercantiles e industriales), primera anàlisi global de les crisis del capitalisme feta al país i que considerava producte de la superproducció i de la lluita entre el capital i el treball.
Altres obres seves són:
- Un analisis sobre problemas de hacienda y especialmente de impuestos (1881)
- Memoria sobre el estado de la agricultura en la región del Ampurdán (1887)
- Las pequeñas industrias 1889)
Referències [modifica]
- Gran Enciclopèdia Catalana S. A. Tom núm, 14, pags. 807-808 (ISBN 84-85194-10-1) Volum 14
- Fitxa del Congrés dels Diputats
| Precedit per: José Echegaray y Eizaguirre |
Ministre d'Hisenda 1873 |
Succeït per: Teodor Làdico i Font |
