Joan VII Paleòleg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan VII Paleòleg

Regne
14 d'abril de 1390 – setembre de 1390
Precedit per Joan V
Succeït per Joan V

Naixement 22 de setembre de 1370
Defunció 24 de setembre de 1408 (als 38 anys)
Consort Irene Gattilusio
Descendència
Pare Andrònic IV Paleòleg
Mare Keratsa de Bulgària

Byzantine Eagle.svg


Joan VII Paleòleg fou emperadors bizantí durant cinc mesos el 1390.

Era fill d’Andrònic IV Paleòleg i de Keratsa de Bulgària (filla del tsar Ivan Alexandre de Bulgària i de Teodora de Valàquia).

El 1376 quan el seu pare va assolir el tron, el va associar com a coemperador, però després fou deposat i parcialment cegat (1379). Més tard el seu pare, però ordre del sultà, va rebre Selímbria i altres ciutats, com a domini i segurament va succeir a Andrònic en el govern d'aquestes ciutats el 1385.

El 4 d'abril de 1390 va donar un cop d'estat i va deposar el seu oncle Joan V Paleòleg, però Manel Paleòleg, el fill de Joan V, el va expulsar amb ajut dels venecians. Joan VII es va refugiar a la cort de Baiazet I (17 de setembre de 1390) que el va confirmar com a príncep de Selímbria i altres llocs. Finalment es va arribar a un acord i Manel, que des del 1391 era l'emperador Manel II Paleòleg i que encara no tenia fills, el va reconèixer com hereu.

El 1399 Baiazet I va assetjar Constantinoble, i Manel II va anar a Occident a demanar ajut deixant la regència a Joan VII. La capital es va salvar per la gran victòria de Tamerlà sobre els otomans a la batalla d’Ankara el 20 de juliol de 1402, que fou seguida de guerres civils i lluites amb els diferents emirs restaurats per Tamerlà.

Joan VII va negociar llavors el retorn de territoris a la costa europea de la Mar de Màrmara i la ciutat de Tessalònica. Quan Manel II va retornar del seu viatge Joan VII li va retornar el poder i va rebre el govern de Tessalònica (amb el títol personal d'Emperador o Basileus), districte que Manel II havia governat anteriorment en vida del seu pare. Joan VII va governar Tessalònica la resta de la seva vida (1403 a 1408) associant al govern al seu jove fill Andrònic V Paleòleg (que tenia uns 3 anys), que va premorir al pare vers el 1407.

Es va casar amb Eugenia Gattiluso i només se li coneix el fill abans indicat.