Joan V de Portugal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan V de Portugal el Magnànim ( Lisboa 1689 - íd. 1750 ), príncep de Brasil (1689-1706) i rei de Portugal (1706-1750).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 22 d'octubre de 1689 a la cort portuguesa sent el segon fill del rei Pere II de Portugal i la seva segona esposa Maria Sofia de Neuburg.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

En néixer fou nomenat Príncep de Brasil a la mort del seu germà Joan de Bragança. Fou coronat rei de Portugal a la mort del seu pare el 9 de desembre de 1706.

Una de les seves primeres accions va ser la d'estrènyer la seva adhesió a la Gran Aliança, a la qual el seu pare s'havia unit el 1703, al costat del Regne Unit i Àustria. Va avançar amb les seves tropes cap a Castella però va ser aturat després de la important derrota soferta a Almansa el 14 d'abril de 1703.

A l'octubre de 1708 va contreure matrimoni amb Maria Anna d'Àustria, filla de Leopold I d'Àustria, per estrènyer així la seva aliança amb Àustria. La sèrie de campanyes desastroses que van seguir van acabar amb la signatura de la pau amb França el 1713 i amb el Regne d'Espanya el 1715.

El seu llarg regnat va estar caracteritzat per l'augment del poder del rei gràcies als ingressos obtinguts en les mines de plata i or de Brasil. La meitat de cada tona que s'extreia de les mines era propietat de la corona; l'altra meitat es dividia entre els propietaris i l'administració pública. Això va permetre que el rei prescindís de les Corts, convertint-se en un rei absolutista. A causa de la seva política centralista, Joan V va haver d'enfrontar-se a l'oposició de diverses famílies nobles i d'influents membres del clergat. El rei va arribar a construir-se el seu propi "Palau de Versalles", el Palau de Mafra. Encara que per a Joan el rei Lluís XIV de França era un model a seguir, mai va intentar arribar a l'esplendor de la cort francesa.

Joan V va utilitzar part del seu tresor reial a desenvolupar la feble economia portuguesa, va donar suport a les arts i els intel·lectuals i va intentar que el seu regne recuperés el prestigi entre els seus veïns europeus. La seva política exterior va seguir dues regles simples i inalterables: la neutralitat política en els conflictes europeus i les constants negociacions amb el Vaticà per a intentar obtenir el reconeixement del poder legal del monarca.

Aquestes negociacions amb el Vaticà van acabar amb el reconeixement per part del Papa Benet XIV de Portugal com un estat sobirà el 1748, així com el títol de el rei més piadós. Sis anys abans de rebre aquest nomenament, Joan va sofrir una embòlia que li va deixar mig cos paralitzat i incapacitat per a intervenir en els assumptes polítics. Els seus últims anys de vida els va dedicar a actes devots i a prestar serveis al clergat. Les seves mesures econòmiques, molt impopulars entre la noblesa, van resultar ineficaces, i els temes públics depenien tant de Joan que van acabar sent inoperants.

Joan V va morir a Lisboa el 31 de juliol de l'any 1750 i va ser succeït per l'infant Josep I de Portugal.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà a Lisboa el 27 d'octubre de 1708 amb Maria-Anna d'Àustria, filla de l'emperador Leopold I d'Àustria. D'aquesta unió nasqueren:

Joan V de Portugal tingué diversos fills il·legítims:


Precedit per:
Pere II el Pacífic
Rei de Portugal
17061750
Succeït per:
Josep I el Reformador
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan V de Portugal Modifica l'enllaç a Wikidata