Joan V l'Anglòfil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan V de Bretanya
Joan V
l'Anglòfil
Joan V l'Anglòfil
Segell de Joan V, Duc de Bretanya

Regne
1 de novembre de 1399
- 

29 d'agost de 1442 (als 42 anys)

Precedit per Joan IV
Succeït per Francesc I
Coronació 28 de març de 1402

Regne
1 de novembre de 1399
- 

29 d'agost de 1442 (als 42 anys)

Precedit per Joan IV
Succeït per Francesc I

Naixement 24 de desembre de 1389
Château de l'Hermine (Vannes)
Defunció 29 d'agost de 1442 (als 52 anys)
Manoir de La Touche (Nantes)
Esposa Joana de França
Descendència
Dinastia Senyor de Montfort Montfort de Bretanya
Pare Joan IV
Mare Joana de Navarra

CoA dukes of Bretagne 1316-1514 (chivalric).svg


Joan V de Bretanya [1] també conegut sota el nom de Joan el Savi (Joan V el Savi) va néixer el 24 de desembre de 1389 al castell de l'Ermini a Vannes i va morir el 29 d'agost de 1442, al Casal de la Touche prop de Nantes. Fou el primer fill mascle i el tercer fill del duc Joan IV de Bretanya i de la seva tercera esposa Joana de Navarra. A la mort del seu pare, el 9 de novembre de 1399, va esdevenir duc de Bretanya. Va cridar al valencià Sant Vicent Ferrer perquè prediqués en el ducat i en el seu govern es van editar alguns escrits en llengua bretona.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Matrimoni de Joan V el Savi i de Joana de França
Placa commemorativa de la seva mort a Nantes

Va esdevenir duc a l'edat de deu anys sota la tutela del duc de Borgonya, Felip II l'Intrèpid, que va assolar Jersey i Guernesey. Es va reconciliar amb el rei de França Carles VI de França del qual s'havia casat amb una filla. Es va reconciliar igualment amb Olivier de Clisson, l'enemic del seu pare. El 1404, va derrotar als anglesos prop de Brest. Es va barallar amb Clisson i era sobre el punt d'assetjar-lo, quan aquest últim va morir. Aliat dels francesos contra els anglesos al final de la guerra dels Cent Anys, va arribar a Azincourt després de la batalla, el que no obstant li va permetre amb poc desgast de recuperar la ciutat de Saint-Malo (llavors annexada al regne) com ho preveia la seva aliança amb el rei de França. Va portar llavors una política de bàscula entre els dos partits, anglès i francès: va signar el tractat de Troyes que desposseïa Carles VII de França, però autoritzava al seu germà Artur III de Bretanya, conestable de Richemont (Richmond) a combatre sota la seva bandera. Enric V d'Anglaterra va tancar a Artur de Richemont durant set anys a la presó: el seu nom mític sempre fou temut dels reis d'Angleaerra.

Va fer la pau amb els comtes de Penthièvre, però aquests no havien renunciat a regnar sobre Bretanya. Convidat a una festa que donaven a Champtoceaux el 1420, hi va anar, va ser parat sota ordre de Margarida de Clisson (comtessa vídua de Penthièvre), detingut i amenaçat de mort. Aquest segrest sense precedents llavors, va emocionar els prínceps europeus, però no va provocar cap intervenció del tribunal de França. Però l'acció de la seva dona la duquessa Joana de França (1391-1433) (o Joana de Valois) duquessa de Bretanya i dels barons bretons li va permetre recobrar la seva llibertat. Fou arran d'aquest alliberament que la ciutadella de Champtoceaux fou totalment destruïda; Joan V va voler que es destruïssin tots els murs de la seva presó fins als fonaments. Va combatre llavors contra Joan II d'Alençon i va posar setge davant Puancé el 1432. Artur de Richemont, el seu germà, que l'acompanyava, el va convèncer de fer la pau.

L'estàtua jacent de Joan V de Bretanya a la catedral de Tréguier

.

Se'l descriu com el príncep més bell del seu temps i magnífic en la seva vestimenta, els seus mobles i la seva cuina. Una estàtua seva de fusta policromada es troba a la capella de Saint-Fiacre a Faouët.

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

Es va casar a París el 19 de setembre de 1396 amb Joana de França ( 13911433), filla de Carles VI de França, de la qual va tenir:

  1. Anna (1409 † després de 1415)
  2. Isabel (14111442), casada el 1 d'octubre de 1430 amb Guiu XIV de Laval
  3. Margarida (14121421)
  4. Francesc I de Bretanya ( 14141450), duc de Bretanya
  5. Caterina (1417 † després de 1444) casada amb Esteve Jamin, conseller i secretari del rei, regidor i membre del consell dels cent del Poitou.[2]
  6. Pere II de Bretanya (14181457), duc de Bretanya
  7. Gil de Bretanya (14201450), senyor de Champtocé

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Certs historiadors, tenint en compte el regnat de Joan II de Montfort al que consideren Joan IV, el designen sota el nom de Joan VI.
  2. d'aquest matrimoni van néixer tres fills entre els quals Lluïsa (fillola de Lluís XI de França casada amb Joan de Molins de Rochefort.



Precedit per:
Joan IV
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

13641399
Succeït per:
Joan VI el Prudent



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan V l'Anglòfil