Joan Viñas i Bona

Joan Viñas i Bona

Biografia
Naixement	21 gener 1918 Girona
Mort	30 gener 2002 (84 anys) Barcelona
Diputat al Parlament de Catalunya
29 octubre 1999 – 10 gener 2002 – Josep Maria Matas i Babon → Circumscripció electoral: Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	periodista, polític, presentador de televisió
Partit	Independent (a les llistes de CiU)
Premis (1999)  Premis Ondas (1955)  Premis Ondas (1954)  Premis Ondas

Joan Viñas i Bona (Girona, 21 de gener de 1918 - Barcelona, 30 de gener de 2002) fou un comunicador. Locutor de ràdio i presentador de televisió, recordat per la Campanya Benèfica de RNE i els programes infantils als anys 1950, 60 i 70.

Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Girona. Des de ben petit declamava poesia i va debutar com a locutor radiofònic a Ràdio Girona l'any 1940. Va guanyar les oposicions a locutor a RNE a Madrid l'any 1943. Dos anys més tard es va traslladar a la Ciutat Comtal per organitzar la posada en marxa de l'emisora a Barcelona, que va iniciar les transmissions el 6 de juny de 1949, on fou un dels pioners de la ràdio en directe durant el franquisme. Era el sotsdirector de l'emissora i el cap de programes. Havia organitzat i dirigit un curs de formació de locutors per integrar la plantilla de la nova emissora que va seleccionar Jordi Arandes, Maria Victòria Lucio, Eduardo Berraondo i Maria Esther Jaumot. Posteriorment, sota el seu mestratge també es van incorporar a RNE Federico Gallo i Lluis Pruneda. Va donar suport al teatre radiofònic que dirigia el seu amic i company Juan Manuel Soriano, va promoure el projecte d'un programa radiofònic Fantasia, dirigit i presentat Jorge Arandes i Federico Gallo, va impulsar les retransmissions esportives que va començar a realitzar amb en Miguel Ángel Valdivieso, i va crear, dirigir i presentar, junt l'actor Emilio Fàbregas (senyor Dalmau), la famosa Campanya Benèfica que va estar en antena fes de 1947 fins al 1974 i que li va donar molta popularitat, sobretot a la dècada del 50 i 60. També s'encarregava de la retransmissió en directe de tota classe d'esdeveniments. Va ser molt celebrada la seva retransmissió per a tot l'estat dels Campionats Mundials de d'hoquei sobre patins celebrats a Barcelona al juny de 1951, i que va guanyar l'equip espanyol.

També va presentar programes als primers anys de TVE des dels estudis de Miramar, com ara el concurs X-0 da dinero (1959) o els infantils Fiesta con nosotros (1962-1965) i Dia de Fiesta (1966-1969), ambdós amb l'artista de marionetes Herta Frankel.

Ha rebut tres cops el Premi Ondas: el 1954, per la seva actuació com a locutor en els campionats d'hoquei, el 1955 per la Campanya Benèfica i el 1999 per la seva llarga dedicació a la ràdio. També rebé la Medalla del President Macià.

Un altre àmbit de la seva activitat professional va ser les relacions públiques, on va ser un dels pioners a Espanya. L'any 1960 va participar en la creació de la primera agència de relacions públiques a Espanya, que dirigia Joaquin Maestre, i va col·laborar en ella molts anys.

Va dirigir durant 25 anys, des del seu inici l'any 1955, la Campanya de Protecció Ocular, avui anomenada Visión y Vida, una genuïna acció de relacions públiques del sector òptic, possiblement la primera d'aquest tipus que es realitzava a Espanya.

Després de la seva jubilació, essent Sots director dels serveis econòmics, administratius i de personal de RTVE a Catalunya, l'any 1983, va dirigir d'associació Àmbit d'investigació i difusió Maria Corral, que promou la investigació i difusió de temes d'interès humanista.

En la darrera etapa de la seva vida, va acceptar la invitació del President de la Generalitat, Jordi Pujol, de presentar-se a la llista de CiU com a independent, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, on va ser elegit diputat. Ha estat membre de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials. Va morir el 30 de gener de 2002, abans d'acabar la legislatura.

Enllaços externs

• Obituari a El País
• Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 315