Joan Vilamala i Terricabras
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 abril 1949 (74 anys) Folgueroles (Osona) |
| Dades personals | |
| Residència | Manresa |
| Nacionalitat | Catalana |
| Formació professional | Filologia catalana |
| Es coneix per | Esquirols, auques |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant, compositor, historiador, aucaire i escriptor |
| Nom de ploma | Lo Gaiter del Calders |
Joan Vilamala i Terricabras (Folgueroles, Osona, 25 d'abril de 1949) és un cantant, compositor, historiador, verdaguerista[1] i escriptor de cançons, versos i auques. Va ser cofundador del grup Esquirols (1969-1985). Llicenciat en filologia catalana, ha exercit com a professor de llengua i literatura catalana en un institut de Manresa, on resideix des del 1972.[2]
Per als Esquirols va escriure la lletra i/o la música de moltes cançons el període de 1969 a 1985.[3] El 2009, va ser l'autor de la lletra de les cançons per a l'obra de teatre Trifulkes de la Catalana Tribu, de Víctor Alexandre, de les quals també hi ha un disc compacte, Història de Catalunya amb cançons 2.0,[4] amb música de Toni Xuclà.[5] El disc amb el sufix 2.0 fa referència al seu predecessor, el disc Història de Catalunya amb cançons, de Jaume Picas i d'Antoni Ros Marbà, editat per Edigsa el 1971.[2] El 2014 es va estrenar el musical Onze.Nou.Catorze (1974), amb lletres de Vilamala i música de Xuclà, basat en el llibre homònim.[6][7]
En qualitat d'historiador, ha participat amb altres autors en el llibre Folgueroles, societat i vida d'un poble, i és autor també de diversos articles i llibres sobre els Pujol, una nissaga d'escultors de gust barroc del segle xviii i segle xix, el més important dels quals és Josep Pujol i Juhí. En el marc de la poesia popular, és l'autor d'un conjunt d'unes tres-centes auques,[8] que sovint s'han exposat a diversos indrets del país.[9] Gran part d'aquestes auques s'han publicat amb la col·laboració de dibuixants acreditats com ara: els germans Jaume Gubianas i Valentí Gubianas, Picanyol, Pilarin Bayés, Anna Clariana, Isaac Bosch[10] o Manel Fontdevila. A més, des 2007 escriu mensualment versos amb el pseudònim Lo Gaiter del Calders a la revista manresana El Pou de la Gallina.
Obra[modifica]
- Lletra i música
- àlbum Fent camí (Edigsa, 1975): «Fent camí», «El cucut», «…i va callar», «Conte medieval», «Riu avall».
- àlbum Colze amb colze (Edigsa 1976): «Al banderer de la pau» (lletra), «El joc d'obrir gàbies», «Endevinalles d'istes», «Ahir va començar», «No ho diguis a ningú», «Cançó Brindis», «L'ampolla i el got» (lletra), «Cada dia és un nou pas» (lletra).
- àlbum Torna, torna, serralonga (Edigsa, 1980): «Corrandes vénen» (lletra).
- àlbum Com un anhel (Edigsa, 1982): «Són els teus ulls», «Pirates de l'oest», «Captaire com sóc».[3]
- Joan Crosas & Joan Vilamala: cançoner Les cançons d'Esquirols, 152 pàgines, ISMN M-69210-239-7. Autoedició: 1978, 1979, 1980, 1981; Editorial Claret: 1984; Dinsic, Publicacions Musicals, s.d.: 2004.
- Obra poètica
- amb Jaume Gubianas (il·lustracions), Història de Catalunya en dotze cançons i una auca. Les cançons de les Trifulkes de la Catalana Tribu, Sant Vicenç de Castellet, Edicions Farell, 2011; publicat com a CD amb música de Toni Xuclà, Història de Catalunya en cançons, Sabadell, Picap, 2009.
- Cançons, auques i badalls, Pagès Editors, 2013.
- No-ficció
- amb O. Portel, Cançoner Verdaguerià. Ed. Casa-Museu Verdaguer, 2000, 97 pàgines, ISBN 8476023979.
- Antologia de Jacint Verdaguer. Col·lecció Biblioteca Didàctica de Literatura Catalana Ed. Barcanova, 1997, 2a edició 2001, 3a i 4a edició 2002.
- Antologia de Jacint Verdaguer. Col·lecció Antaviana Jove. 2003.
- Antologia poètica i alguns fragments de prosa de Verdaguer Editorial Hermes, 1999, 2a edició 2002.
- L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (segle xviii-segle xix). Editorial Farell, 2000.
- Verdaguer, poeta de Catalunya. Vídeo sobre la vida i obra de Verdaguer. Eumo, 1988 1a edició, 2a edició 2008.
- Els Pujol, escultors, una nissaga folguerolenca (1721-1785). Ausa xix, 145 (2000), p. 195-216.
- Quatre retaules més de Josep Pujol. Ausa xii 158 (2006) p. 551-561.
- amb AV, Folgueroles, Societat i vida d'un poble. Eumo Editorial 2000.
- amb J. Bosch i J. Adam Els Pujol, una nissaga d'escultors de gust barroc. Quaderns de la Confraria dels Colls, 2009.
- amb S. Ponce, L'únic soldat. Memòries de Josep Teixidor. Ajuntament de Folgueroles, 2010.
- La Creu de la Culla. Deu textos, en vers i en prosa, d'una rondalla manresana. Ed. Zenobita, Manresa, 2015.
- Les Degollades de Folgueroles (1858). Un crim de violència masclista de ressò internacional.[11] E-MUSEUdelTER, 2023.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Vilamala i Terricabras, Joan – Societat Verdaguer». [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Joan Vilamala i Toni Xuclà presenten a Manresa l'actualització del disc 'Història de Catalunya amb cançons'». ACN [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Esquirols». [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ Cugat, Biblioteques de Sant. «Parlem de… Trifulkes de la catalana tribu», 06-11-2012. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «trifulkes de la katalana tribu». [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Onze.Nou. CATorze (1714) | Teatre-Auditori de Sant Cugat». [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ «‘ONZE.NOU.CATORZE (1714)’ al Festival Grec de Barcelona». [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ «La paret de les auques». [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «L'art de fer auques a través de Joan Vilamala» (en catalan). [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Joan Vilamala, de Folgueroles, ha fet l’‘Auca de les Degollades’». [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Publicació en línia "Les degollades de Folgueroles 1858"», 28-03-2023. [Consulta: 1r maig 2023].
- ↑ Ràdio, Catalunya. «Crims - Les degollades de Folgueroles». [Consulta: 1r maig 2023].