Joan XI de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Vec o Joan Bec o Joan XI de Constantinoble (Joannes Veccus o Joannes Beccus, en grec Bekkos o Bekos Βέκκος, Βέκος, o Βέκων) fou un eclesiàstic bizantí de la part final del segle XIII.

Era cartofilax a la gran església de Constantinoble i fou elevat al patriarcat de Constantinoble per Miquel VIII Paleòleg el 1275 per la seva favorable disposició a favor de l'església llatina. Inicialment s'oposava als llatins però va canviar a causa dels escrits de Nicèfor Blemmides. Fou patriarca fins a la mort de l'emperador Miquel el 1282, quan el partit nacionalista ortodox va recuperar la seva influència i va presentar la dimissió (1282 o 1283).

En endavant fou perseguit, i va patir exili i presó. Estava empresonat quan va morir el 1298. El seu perseguidor més virulent fou Jordi de Xipre, patriarca com a Jordi II. Va deixar escrites nombroses obres entre les quals:

  • De pace ecclesiastica
  • Sobre la unió i la pau de les esglésies de la vella i nova Roma
  • Epigraphes
  • Orationes I i II (sobre la seva deposició)
  • De libris suis
  • Refutació del volum de Jordi de Xipre