Joan d'Ístria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan fou duc franc d'Ístria en els primers anys del segle IX (vers 804-812), poc després de la seva conquesta per Carlemany.

El 804, els habitants de les nou ciutats d'Ístria (entre les quals Trieste) es van queixar a Carlemany que Joan estava fent cas omís dels seus antics privilegis dels que havien gaudit sota els bizantins. Joan havia tret els privilegis de la pesca marítima i la pastura als boscos públics; havia abolit l'antiga jerarquia i els antics oficis de tribú, domèstic, vicari i hypatus i els havia cobert amb francs. Va confiscar terres i els va carregar amb impostos (344 solidi mancusi anualment a les ciutats) que es quedava per a si mateix. Va obligar a molts a servir en l'exèrcit personalment, amb els seus esclaus, i va exigir treballs forçats no retribuïts. Joan va explicar que havia estat ignorant dels costums d'Ístria i es va comprometre a fer les paus i va deixar d'imposar el treball forçós. No se sap si ho va complir, però hauria conservat el càrrec fins al 812.

El fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia, va fer alguns intents de conquerir Venècia a la costa de la mar Adriàtica però finalment Carlemany va desistir i va signar amb l'Imperi Bizantí el tractat d'Aix-la-Chapelle (Aachen/Aquisgrà) en el que es reconeixia la sobirania bizantina sobre la ciutat y sobre Ístria (probablement només sobre la costa occidental). Després d'aquesta data les fonts resten mudes sobre Ístria però no està clar que els bizantins aconseguissin recuperar efectivament els territoris retornats, si és que mai els hi foren entregats. La part d'Ístria conservada pels carolingis hauria passat probablement al ducat de Friül.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Wickham, Chris. Early Medieval Italy: Central Power and Local Society 400-1000. MacMillan Press: 1981.