Joan de Beaumont
De Viquipèdia
Joan de Beaumont (3 d'abril de 1419 - 28 de març de 1487) fou el prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem al Regne de Navarra i canceller d'aquest regne. De la branca dels beamontesos, enfrontada amb els agramontesos, fou un fidel partidari del príncep Carles de Viana en la Guerra civil navarresa que aquest va fer contra el seu pare Joan II d'Aragó i van partir presó després de la derrota.
El juny de 1455 el Príncep li va concedir els títols de vescomte d'Abarca i Aberoa, després que un any abans havia intentat ser bisbe de Pamplona sense èxit ja que tot i ser monjo de l'orde de Sant Joan tenia fills naturals.
Va venir el 1460 amb el Príncep de Viana a Catalunya i quan va esclatar la Guerra civil catalana es va posar del bàndol dels revoltats, fins el punt que fou el lloctinent al principat del rei Enric IV de Castella a qui se li va oferir la corona el 12 de setembre de 1462. Amb tot, quan aquest rebutjà la corona, fra Joan de Beaumont que estava encarregat de la defensa de Vilafranca del Penedès va rendir la ciutat i es va passar al bàndol reialista el 1464.
Amb Maria de Cristi Erviti va tenir dos fills naturals: Martí de Beaumont i Menaldo de Beaumont.
