Joan de Capistrano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan de Capistrano

El sant a la Columna de la Trinitat d'Olomouc, s. XVIII
confessor
Nom secular Giovanni da Capestrano
Naixement 24 de juny de 1386
Capestrano (Abruços)
Defunció 23 d'octubre de 1456
Ilok (Croàcia)
Enterrament Basílica de S. Ivana Kapistrana (Ilok)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 16 d'octubre de 1690, Roma per Alexandre VIII
Festivitat 23 d'octubre
Orde Franciscans observants
Iconografia Hàbit franciscà, amb un estendard
Patronatge Capellans militars

Sant Joan de Capistrano o Giovanni da Capestrano (Capestrano, 24 de juny de 1386 - Ilok, Croàcia, 23 d'octubre de 1456) va ser un frare franciscà observant italià. Venerat com a sant, és patró dels capellans militars.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Havia nascut en 1386 a Capestrano, vila dels Abruços. Estudià a Perusa, on es va doctorar en Dret. Va exercir com a jurista i va ser nomenat governador de la ciutat; quan va ser ocupada pels Malatesta, va ser empresonat.

A la presó va convertir-se i va decidir de canviar la seva vida. Un cop alliberat, va fer anul·lar el seu matrimoni i prengué l'hàbit dels franciscans a Assís. Ja ordenat sacerdot, va portar la seva activitat de predicació i apostolat per l'Europa del nord i Europa de l'est, especialment en Hongria. A Transilvània va ser conseller del governador János Hunyadi al seu castell de Hunyad.

La seva tasca volia renovar els costums de la societat cristiana del moment i combatre l'heretgia i la usura, que esdevenia una excusa per a atacar les comunitats jueves, que eren les que més la practicaven.[1] Un dels seus objectius era convertir al cristianisme als heretges, en particular els fraticelli, jesuats i hussites) i els jueus, com també els ortodoxos grecs de Transilvània.

Juntament amb Bernardí de Siena, va treballar intensament en la reforma de l'orde franciscà, essent el mateix un franciscà observant. En els seus escrits i sermons exposà les teories llavors més avançades de la supremacia de l'autoritat papal per sobre de la dels concilis.

En 1456 va ser encarregat pel papa, amb altres frares, de predicar la croada contra l'Imperi Otomà que, després d'ocupar Constantinoble tres anys abans, havia envaït els Balcans. Recorrent l'Europa oriental, el Capistrà va aconseguir reunir desenes de milers de voluntaris per a lluitar contra els turcs. Amb ells va participar en el setge de Belgrad del juliol de 1456. Va encoratjar els seus homes en l'assalt decisiu amb les paraules de Sant Pau de Tars: "Aquell que ha començat en vosaltres una bona obra, la portarà a compliment". L'exèrcit turc va posar-se en fuga i el soldà Mehmet II va ser ferit.

El fet va fer que guanyés el títol de Prevere Soldat. Encara que sobrevisqués la batalla, el frare va caure víctima de la pesta, que poc després va estendre's per la ciutat. Va morir a la propera ciutat d'Ilok, al regne d'Hongria i Croàcia.

Va ser canonitzat el 16 d'octubre de 1690 per Alexandre VIII.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ha estat acusat d'antisemitisme, però és un tret característic de l'època, que veia el poble jueu com el que havia matat Crist i que encara necessitava d'ésser convertit per a salvar-se.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan de Capistrano