Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida[1] (Salern, 1210 - Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa catalana. Era fill d'Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte. Fou metge de l'emperador Frederic II i senyor de l'illa de Procida. També va servir a Manfred I de Sicília, com a metge i canceller.[2] [3] A la mort d'aquest monarca conspirà contra Carles I de Nàpols (1266-68) qui confiscà els seus estats. Refugiat a la República de Venècia, intentà convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d'ésser rei de Sicília (1270). Fallit l'intent, es presentà el 1275 a la cort de Jaume el Conqueridor. L'infant Pere, gendre de Manfred I, premià els seus serveis amb els feus d'Alís i Pomar, al Regne de València,[4] i més tard li donà les baronies de Benissanó, Llutxent, Quatretonda, Palma i Ador (1277-78). Fet canceller de Pere II, afavorí les relacions del rei amb la cort pontifícia i l'imperi de Constantinoble contra els Anjou.
Referències[modifica]
- ↑ Cingolani, Stefano Maria. Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII : Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006, p.345. ISBN 84-7283-841-2.
- ↑ de Renzi, Salvatore. Il secolo decimoterzo e Giovanni da Procida (en italià), 1860, p.395.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya, Volum 3. Editorial Alpha, 1962, p.339.
- ↑ Soldevila, Ferran. Pere el Gran. Primera part: L'infant. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995, p.277. ISBN 84-7283-303-8.
