Joan el Secretari
Joan el Secretari (Joannes o Ioannes) fou un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.
A la mort d'Honori (27 d'agost del 423), Teodosi II va dubtar en anunciar la mort del seu oncle i en el interregne un patrici d'Honori, Castí, va proclamar emperador a un alt càrrec de la cort (primicerius notarius), Joan, conegut per Joan el Secretari. Procopi elogia la seva suavitat, intel·ligència i habilitat; a diferencia de Teodosi va tolerar totes les sectes cristianes sense perseguir-ne a cap.
El seu prefecte pretorià a les Gàl·lies, va morir en una revolta dels soldat a Arle i el comes Bonifaci, que governava Àfrica, va tallar els subministraments de gra a Roma.
Joan esperava arribar a un acord amb Teodosi però quan aquest va proclamar a Valentinià III com a cèsar i després com august, sota influència de la mare Gal·la Placídia, va comprendre que havia de lluitar. A finals del 424 va enviar a un dels seus oficials, el jove Aeci, a una ambaixada als huns, per demanar suport militar, i mentre Aeci era en aquesta missió, l'exèrcit oriental va sortir de Tessalònica i va arribar a Itàlia on va establir els seus quarters a Aquileia; el resultat de les lluites que van seguir no foren determinants per cap part, fins que la guarnició de Ravenna va acordar entregar a Joan a una força dirigida per Aspar, fill del comandant de les forces orientals.
Portat a Aquileia inicialment se li va tallar una ma i després fou passejat en un ase pel hipòdrom per rebre els insults del poble, i finalment fou decapitat el juny o juliol del 425.
Tres dies després de la seva mort Aeci va tornar al front d'un fort contingent d'huns però després d'alguns xocs, Placídia i Aeci van arribar a un acord; els huns van rebre diners per tornar als seus territoris, i Aeci fou nomenat magister militum (comandant en cap) de l'exèrcit romà.
