Joana Biarnés i Florensa
 Joana Biarnés el 2014  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 setembre 1935 Terrassa (Vallès Occidental) |
| Mort | 19 desembre 2018 (83 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Causa de mort | Aturada cardiorespiratòria |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògrafa, fotoperiodista |
Premis
| |
Joana Biarnés i Florensa (Terrassa, Vallès Occidental, 13 de setembre de 1935 – ibíd., 19 de desembre de 2018) va ser una fotògrafa catalana.[1][2] Fou la primera fotògrafa catalana i espanyola que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica.[3][4][5]
Biografia[modifica]
Va iniciar-se en la fotografia quan era petita i ajudava el seu pare, Joan Biarnés, fotògraf esportiu, al laboratori.[3] Va estudiar a l'Escola de Periodisme i treballava sovint amb el pare. Cobria esdeveniments esportius i, pel fet de ser dona, va ser objecte d'una forta hostilitat. Malgrat que tenia les acreditacions necessàries per treballar com a reportera, va protagonitzar situacions absurdes, com quan un àrbitre va aturar un partit de futbol per mirar d'impedir que una dona fes fotos al camp.
L'any 1962 va fer un extens reportatge sobre les riuades a Terrassa[3] i un altre a Barcelona per al diari Pueblo. Al cap de poc, el diari li va oferir d'anar a Madrid a treballar com a fotògrafa i ella va acceptar l'oferiment. Com a reportera gràfica s'arriscava molt per tal d'aconseguir la notícia que cercava.
Als anys seixanta va començar a cobrir també cròniques de moda de l'alta costura barcelonina, aleshores la més important del país. I després es va convertir en cronista de moda de Madrid. Al llarg de més d'una dècada com a fotògrafa de moda, va viure l'evolució transgressosra que experimentava aquest sector, que ella acompanyà amb els canvis d'estil de la fotografia de moda.[6]
Va treballar també en molts grans esdeveniments socials de l'època, com ara el concert dels Beatles, a Barcelona, el 1965, i va retratar Salvador Dalí, Lola Flores, Sara Montiel, Roman Polanski, Orson Welles… El 1970 va casar-se a Versalles amb el periodista Jean Michel Bamberger, la seva parella.[3] Durant anys va ser la fotògrafa del cantant Raphael, amb qui feu gires arreu. Amb l'arribada de la democràcia el diari Pueblo va tancar i ella va treballar aleshores en diverses agències fotogràfiques: Sincropress, Heliopress, Contifoto, Cosmopress. Va deixar la feina de premsa l'any 1985, en desacord amb l'estil groc que s'havia imposat a la professió. Amb el seu marit, va obrir el restaurant Ca Na Joana a Eivissa, considerat un dels millors de les Illes.[5][7] En jubilar-se es va tornar a instal·lar al Vallès, concretament a Viladecavalls.[3]
Filmografia[modifica]
També treballà com a foto fixa en diferents produccions de cinema espanyol, entre els anys 1956 i 1963. Els films en les quals va treballar són els següents:[8]
- 1963: El mundo sigue
- 1963: José María
- 1963: Un demonio con ángel
- 1962: ¿Dónde pongo este muerto?
- 1961: ¿Pena de muerte?
- 1961: Juventud a la intemperie
- 1960: Las estrellas
- 1960: Botón de ancla
- 1959: Llama un tal Esteban
- 1959: Crimen para recién casados
- 1959: Buen viaje, Pablo
- 1959: Las locuras de Bárbara
- 1959: Tu marido nos engaña
- 1957: Cumbres luminosas
- 1956: Cuando el valle se cubra de nieve
- 1956: Escuela de periodismo
Premis i reconeixements[modifica]
La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2014.[9]
El 2015-2016 el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida li dedicà una exposició monogràfica, amb el títol Joana Biarnés. El rostre, l'instant i el lloc.[10]
Dins les actuacions previstes pel Pla Nacional de Fotografia,[11][12] en el marc de l' "Ampliació de la Col·lecció Nacional de Fotografia Històrica i Contemporània de Catalunya" el 2015 es van incorporar 30 fotografies de Joana Biarnés, que es conserven a la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.[13][14]
El 2016 va rebre el premi a una "trajectòria professional" en la Nit de les Revistes i la Premsa en Català.[3]
El setembre de 2019 es va inaugurar a Tarragona la mostra Joana Biarnés, moda a peu de carrer, una exposició amb 88 fotografies –algunes de les quals inèdites– de la primera dona fotoperiodista espanyola, i primera, també, en fotografia de moda, comissariada per Josep Casamartina i organitzada per l'Ajuntament de Tarragona i la Fundació Photographic Social Vision.[6] Ampliació de la Col·lecció Nacional de Fotografia Històrica i Contemporània de Catalunya
Madrid / Moda a pie de calle[modifica]
Del 28 de febrer al 23 de juliol de 2023 la Sala Canal d'Isabel II, a Madrid, va acollir l'exposició Madrid / Moda a pie de calle, una presentació de les fotografies de moda de la fotoperiodista compreses entre l'any 1962 i l'any 1972.[15]
Aquesta exposició va quedar al càrrec del comissariat de Josep Casamartina i Parassols i va ser organitzada per la Conselleria de Cultura, Turisme i Esports, Subdirecció General de Belles Arts amb la col·laboració de PhotoEspaña.
Es van revisar centenars de fotografies de la fotoperiodista que representaven una època plena de canvis socials que es van veure reflectits a la indumentària de la població. El recull de fotografies inclou imatges que mostren com van ser els anys seixanta i setanta als carrers i barris de la capital. L'atenció de la fotoperiodista per la moda va començar a Barcelona i es consolidà a Madrid. Juntament amb Rosana Ferrero, s'encarregava de l'elecció d'estilismes, models i temàtiques pel suplement semanal de Pueblo, el diari on treballava. Biarnés va tractar la fotografia de moda amb la mateixa proximitat que els altres temes que abordava: esdeveniments, esports, desastres naturals... Li agradava retratar les seves models al carrer, sense buscar la fantasia o sofisticació dels estudis fotogràfics.[16]
Exposició[modifica]
L'exposició s'inicia amb un recull de peces de roba de modistes amb els quals Joana Biarnés hi havia treballat: Asunción Bastida, Carmen Mir, Paco Rabanne... També un vestit op-art de Renoma, una boutique francesa de la qual Biarnés i el seu marit, Jean Michel Bamberger, foren socis. A continuació, l'exposició de fotografies agrupades per temàtica que mostren, alhora, un recorregut per una època i una mostra dels canvis en la indumentària. Les fotografies es divideixen en set capítols: Aires de costura, De la pasarela al bulevar, De Tuset a Moncho Street, Madrid-París-Londres, Trajes para una canción, ¡Viva la calle! i En busca del paraíso. En aquestes, hi observem fotografiats dissenys de modistes de renom com ara Bastida, Vargas Ochagavía, Lino Martínez, Marbel, Pedro Rodríguez, Miguel Rueda, Antonio Nieto, Juanjo Rocafort o Berhanyer.[17]
Fotògrafes en acció [15][modifica]
En paral·lel a l'exposició, es va organitzar un projecte visual estructurat en un diàleg entre dues fotògrafes documentals contemporànies, Lurdes Rodríguez Basolí i Anna Fux. Aquest projecte volia prendre l'obra de Joana Biarnés com a base i va consistir en dues sessions fotogràfiques en les quals van participar les fotògrafes Estela de Castro (el 13 de juny) i Elisa Miralles (el 16 de juny).
L'entrada va ser lliure i gratuïta i les sessions es van dur a terme a l'espai d'accés de la Sala Canal d'Isabel II.
Horaris i visites[15][modifica]
L'exposició ha estat oberta a visites des del 28 de febrer a les 16:00 i els horaris han estat els següents.
- De dimarts a dissabtes i dilluns 15 de maig d'11:00 h a 20:30 h (inclosos 6, 7 i 8 d'abril, Setmana Santa)
- diumenges d'11:00 h a 14:00 h (inclòs 9 d'abril, Setmana Santa)
- Tancat els dilluns i l'1 de maig
A més, es va oferir la possibilitat de comptar amb una visita guiada els divendres. La duració va ser d'una hora i va ser dissenyada de la mà de Caligrama Proyectos Culturales.
Els horaris van ser els següents
- 10, 17, 24 i 31 de març a les 19.00 h.
- 14, 21 i 28 d'abril a les 19.00 h.
- 5, 12, 19 i 26 de maig a les 19.00 h.
- 2, 9, 16, 23 i 30 de juny a les 19.00 h.
- 7, 14 i 21 de juliol a les 19.00 h
A més, la Sala Canal d'Isabel II va oferir al públic la possibilitat de fer la visita virtual de l'exposició.
Publicacions[modifica]
- Disparant amb el cor. Editorial Blume, 2017 (català) ISBN 9788417056094
Documental[modifica]
El desembre de 2016 es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre tots[18] sobre la seva vida, el seu treball i la seva aportació a la història del periodisme gràfic a Espanya.[19][20] Amb guió i direcció d'Óscar Moreno i Jordi Rovira, i realització i postproducció de Xavier Baig, el documental es va co-finançar a través d'una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami. Va ser coproduït per la Televisió de Catalunya, i va comptar amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, l'Institut Català de les Dones, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Photographic Social Vision.[21]
Beca Joana Biarnés[modifica]
El 2019, la Fundació Photographic Social Vision, compromesa amb la missió de divulgar i potenciar el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme, crea la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes en honor de la primera dona fotoperiodista d'Espanya, i recull així el seu desig de donar suport a les noves generacions de fotoperiodistes. Dotada amb 8.000 euros, aquesta beca dota un/a autor/a o un equip per dur a terme una investigació fotoperiodística que faci visibles temàtiques i desafiaments de necessària difusió i reflexió social, i que ha de concloure en un reportatge.[22]
Referències[modifica]
- ↑ «Joana Biarnés i Florensa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Sañudo, Sandra. «Joana Biarnés, primera reportera gráfica del periodismo español» (en castellà). Héctor Barrero, 08-05-2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Pinyol, Laura «Joana Biarnés. Retrat d'una fotoperiodista pionera, per fi reconeguda». Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 28-30. ISSN: 2014-1882 [Consulta: 5 juny 2016].
- ↑ «S'ha mort Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme». Vilaweb, 20-12-2018 [Consulta: 20 desembre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 «Fotògrafes pioneres a Catalunya». web. Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 «Joana Biarnés, moda a peu de carrer». tgn-cultura. Conselleria de Cultura, Patrimoni i Festes de l'Ajuntament de Tarragona. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «Biografia de la fotògrafa». Web de la Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 7 gener 2013].
- ↑ La seva filmografia a IMDb
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 2 abril 2014].
- ↑ Bosch i Bausà, Oriol. «Joana Biarnés. El rostre, l'instant i el lloc». Fotografia a Catalunya, 18-02-2016.
- ↑ Marimon, Sílvia. «La fotografia tindrà el seu museu a Montjuïc». Ara.cat, 17-01-2015. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Es constituiex la Comissió d’Impuls del Pla Nacional de Fotografia | Bonart». Bonart. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Pla Nacional de Fotografia. Convocatòria d'adquisicions 2020». Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «La fotografia no va ser cap excepció. Fotògrafes a la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya». MNAC, 10-09-2020. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «Exposición "Joana Biarnés. Madrid / Moda a pie de calle"» (en castellà), 05-12-2022. [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ «Joana Biarnés: la moda y la calle en la Sala Canal de Isabel II» (en espanyol europeu), 28-02-2023. [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ «Madrid / Moda a pie de calle» (en castellà). [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ Joana Biarnés, una entre tots, documental al web del CCMA
- ↑ «Joana Biarnés, la increíble historia de nuestra primera fotoperiodista». El diario, ed., 11-04-2016.
- ↑ «'Joana Biarnés. Una entre todos': un retrato de la primera fotoperiodista española».
- ↑ «SAPS QUI ÉS JOANA BIARNÉS?». Verkami, 21-01-2014.
- ↑ «Beca Joana Biarnés 2020». Fundació Photographic Social Vision. [Consulta: 19 octubre 2020].
Bibliografia[modifica]
- "Fotògrafes pioneres a Catalunya" Arxivat 2018-02-06 a Wayback Machine., textos i selecció fotogràfica: Mary Nash i Colita. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2007 o 2012 [consulta: 5 febrer 2018]
- Rovira, Jordi. No serà fàcil: Joana Biarnés, una fotògrafa en un món d'homes. Barcelona: La Campana, 2023. ISBN 9788416863778.
- Valle Fernández, Ramon del. Anuario español de cinematografía (en castellà). Madrid: Sindicato Nacional del Espectáculo, 1962.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana Biarnés i Florensa |
- Joana Biarnés a Alabern. Fotografia a Catalunya
- L'objectiu apassionant de Joana Biarnés Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. al Col·legi de Periodistes de Catalunya
- Joana Biarnés Florensa (1935). Perfil biogràfic a Periodistes en temps difícils
- “La fotografía ya no tiene sentimiento” a El País, 27/12/2012 (castellà)
- La primera fotoperiodista vuelve a la luz a El Confidencial, 6/9/2014 (castellà)
.svg)