Joana II de Navarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de Joana II (esquerra).
Escut d'Armes del Regne de Navarra sota poder francès.

Joana II de Navarra ( Conflans, França 1311 - íd. 1349 ), princesa de França i reina de Navarra (1328-1349).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del rei Lluís X de França i de la seva primera esposa Margarida de França. Per línia paterna era néta de Felip IV de França i Joana I de Navarra, i per línia materna del duc Robert II de Borgonya i Agnès de França. Fou germana, per part de pare, del també rei Joan I de França.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

A la mort del seu pare el 1316 i del seu germanastre Joan I, també el 1316, ambdòs reis de França i Navarra, Joana II fou exclosa de la successió, per dubtes sobre la seva paternitat. Els seus oncles, el rei Felip V de França i II de Navarra i Carles IV de França i I de Navarra, la van precedir al tron de Navarra. A la mort d'aquest últim fou nomenada reina de Navarra el 13 de març de 1328, sent desplaçada del tron francès pel seu oncle Felip de Valois.

Si bé el tron navarrès no impedia la possibilitat d'heretar el regne a les dones fou desplaçada del tron francès per diverses raons legals, la més clara fou la invocada per Felip de Valois, la llei sàlica.

Per poder esdevenir reina de Navarra hagué de firmar un tracte amb el nou rei de França mitjançant el qual ella renunciava als seus drets a la corona francesa així com els estats de la seva família: el comtat de Xampanya i Brie, els quals passaren a formar part de la corona francesa. En compensació rebé el comtat d'Angulema i Mortain. Posteriorment intercanvià el d'Angulema per altres comtats menors. Així mateix signà un compromís de matrimoni de la seva filla Blanca amb el nou rei francès.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El matrimoni entre Joana II de Navarra i Felip d'Evreux, fill de Lluís d'Evreux i Margarida d'Artois, i nét de Felip III de França, es va realitzar a Conflans el 18 de juny de 1318,[1] quan encara eren infants. Varen començar a fer vida en comú el 1325, i el mateix any varen tenir la seva primera filla Joana.[2] D'aquesta unió nasqueren:

Vida política[modifica | modifica el codi]

Tot i que el seu matrimoni amb Felip d'Evreux va ser el 1318, aquest no fou nomenat rei de Navarra fins el 5 de març de 1329,[2] com a Felip III, i governà conjuntament amb la seva dona. Ambdós van romandre, inicialment, a la cort de París, delegant la seva autoritat en representants francesos residents a Pamplona, com el seu governador Henri de Sully o el seu canceller Philippe de Melun.[4]

En el seu regnat es consoliden les Corts de Navarra o els Tres Estats formats pel clergat, la noblesa i la burgesia. Van protegir la burgesia urbana per davant de la petita noblesa. Milloraren l'administració, actualitzaren els registres i van realitzar un apèndix als Furs, l'Amejoramiento de Felipe III.

Els reis van mantenir molt bones relacions amb les corones de França i Castella. Felip III va participar en una de les croades contra el rei musulmà de Granada el 1343, on morí a Algesires. Joana II llavors es va fer càrrec del regne fins a la majoria d'edat del seu fill Carles II de Navarra.

Joana II morí el 6 d'octubre de 1349 i fou enterrada a la catedral de Saint-Denis, a la capital francesa.



Precedida per:
Carles I
Reina de Navarra
amb Felip III Evreux

13281349
Succeïda per:
Carles II


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Comte d'Evreux» (en francès). Genealogie.fr. [Consulta: 13 agost 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Surget 2008, p. 34.
  3. Yarza, Joaquin. «Maria de Navarra y la ilustración del Libro de horas de la Biblioteca Nazionale Marciana». A: Libro de horas de la reina María de Navarra. (en castellà). Barcelona: Moleiro, 1996. ISBN 8488526202 [Consulta: 10 agost 2013]. , pàg.96
  4. Leroy 1994, p. 22.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana II de Navarra Modifica l'enllaç a Wikidata