Joana d'Àustria
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1547 (Gregorià) Praga |
| Mort | 11 abril 1578 (Gregorià) (31 anys) Florència (Itàlia) |
| Causa de mort | Trastorn puerperal |
| Sepultura | Basílica de San Lorenzo |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Arxiduquessa Gran Duquessa Duquessa |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Francesc I de Mèdici (1565 (Gregorià)–1578), mort de la persona |
| Fills | Elionor de Mèdici, Maria de Mèdici, Anna de' Medici, Filippo de' Medici |
| Pares | Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i Anna de Bohèmia i Hongria |
| Germans | Margarida d'Àustria, Elena d'Àustria, Magdalena d'Àustria, Anna d'Àustria, Elizabet d'Àustria, Caterina d'Habsburg, Bàrbara d'Àustria, Maria d’Habsburg-Jagellon, Elionor d'Àustria, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles II d'Habsburg, Ferran II d'Habsburg i Joan d'Àustria |
 | |
Joana d'Àustria o Joana d'Habsburg (Praga, Sacre Imperi Romanogermànic 1547 - Florència, Gran Ducat de Toscana 1578) fou una princesa imperial i arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.
Orígens familiars[modifica]
Va néixer el 24 de gener de 1547 a la ciutat de Praga, població situada en aquells moments al Sacre Imperi Romanogermànic, sent filla de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i Anna d'Hongria.[1] Fou neta per línia paterna de Joana I de Castella i Felip el Bell, i per línia materna de Ladislau II d'Hongria i Anna de Foix.
Fou germana, entre d'altres, d'Elisabet i Caterina d'Àustria, casades successivament amb Segimon II August de Polònia; l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic; l'arxiduc Ferran II d'Àustria; Elionor d'Àustria, casada amb Guillem I de Màntua; i Bàrbara d'Àustria, casada amb Alfons II d'Este.
Núpcies i descendents[modifica]
Es casà el 18 de desembre de 1565 amb Francesc I de Mèdici, fill del duc Cosme I de Mèdici i Elionor de Toledo.[2] D'aquesta unió nasqueren:
- Elionor de Mèdici (1567-1611), casada el 1584 amb Vicenç I de Màntua
- Romola de Mèdici (1568)
- Anna de Mèdici (1569-1584)
- Elisabet de Mèdici (1571-1572)
- Lucrècia de Mèdici (1572-1574)
- Maria de Mèdici (1575-1642), casada el 1600 amb Enric IV de França i posteriorment regent de França (1610-1617)
- Felip de Mèdici (1577-1582)
No fou feliç al costat del seu espòs qui tenia com a amant a Bianca Cappello. Francesc no va dubtar a posar Blanca com a dama d'honor de la seva esposa per tenir-la a prop i mortificar Joana.[3] Aquesta, però, comptava amb la simpatia del seu sogre, el qual decorà per a ella el Palazzo Vecchio amb pintures de pobles austríacs pintats per alumnes de Giorgio Vasari.
Joana d'Àustria morí l'11 d'abril de 1578 a la ciutat de Florència,[1] en la qual mai se sentí a gust. L'octubre del mateix any Francesc i Bianca es casaven.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Habsburg 4» (en anglès). genealogy.euweb.cz. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ López Poza, Sagrario. La cultura emblemática bajo el valimiento del duque de Lerma (1598-1618), 2011, p. 238. ISBN 978-84-936776-7-1.
- ↑ «Bianca Cappello, ambitieuse Vénitienne à la Cour des Médicis -» (en francès), 07-09-2016. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ López Poza, Sagrario. La cultura emblemática bajo el valimiento del duque de Lerma (1598-1618), 2011, p. 252. ISBN 978-84-936776-7-1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana d'Àustria |