Joana de França (1391-1433)
Joana de França o Joana de Valois (nascuda el 1391 - morta el 1433), filla de Carles VI de França i la seua esposa Elisabet de Baviera-Ingolstadt, fou duquessa consort de Bretanya de 1399 a 1433 pel seu matrimoni (el 1396, quant tot just tenia cinc anys) amb el duc Joan V l'Anglòfil.
Biografia [modifica]
Els comtes de Penthièvre no havien renunciat a Bretanya, que havien perdut de resultes de la guerra de les dues Joanes i del tractat de Guérande (1365). Van convidar Joan VI a una festa que donaven a Châteauceaux (avui Champtoceaux), Joan hi va anar i va ser arrestat (1420). Els Penthièvre van fer córrer llavors el rumor de la seva mort i el canviaven de presó cada dia. Joana de França o de Valois va apel·lar a tots els barons de Bretanya i va assetjar un per un tots els castells dels Penthièvre. Es va acabar apoderant de la comtessa vídua de Penthièvre, Margarida de Clisson, que es va veure obligada a alliberar al duc.
Matrimoni i descendència [modifica]
Es va casar a París el 19 de setembre de 1396 amb Joan V l'Anglòfil (també conegut com el Savi o el Prudent (sovint com Joan VI), fill hereu de Joan IV el Conqueridor, duc de Bretanya, del qual va tenir:
- Anna (1409 † després de 1415)
- Isabel (1411 † 1442), es va casar el 1 d'octubre de 1430 amb Guiu XIV de Laval
- Margarida (1412 † 1421)
- Francesc I de Bretanya (1414 † 1450), duc de Bretanya
- Caterina (1417 † després de 1444), es va casar amb Esteve Jamin, conseller i secretari del rei, regidor i membre del consell dels cent del Poitou (aquest matrimoni va tenir tres fills, entre els quals Lluïsa (fillola de Lluís XI) casada amb Joan de Molins de Rochefort).
- Pere II de Bretanya (1418 † 1457), duc de Bretanya
- Gil de Bretanya (1420 † 1450), senyor de Chantocé
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana de França (1391-1433) |
