Joannes Massiliensis
De Viquipèdia
Cassià conegut com Joannes Massiliensis o Joannes Eremita（Kassianós, Κασσιανός, Cassianus) fou el principal teòric dels semipelagians i fundador de fraternitats monàstiques a l'Europa occidental. Va néixer vers el 360 en lloc desconegut (Euxí, Síria, Gàl·lia...)
Va ingressar al monestir de Betlem i va estudiar amb un monjo que es deia Germà (Germanus). El 390 Germà i Cassià van viatjar a Egipte i van viure set mesos amb els ascetes del desert, tornat després a Betlem i al cap d'un temps es van retirar a la Tebaida a viure com eremites.
El 403 va anar a Constantinoble on Crisòstom el va fer diaca. Quan Crisòstom fou perseguit, Cassià va anar per defensar la seva causa davant el Papa Innocenci I on probablement va conèixer a Pelagi (Pelagius).
No se'n torna a parlar fins el 415 quan era prevere a Massília on va viure la resta de la seva vida on va fundar un convent i la famosa abadia de Sant Víctor on hi va arribar a haver 500 aspirants. Va morir vers el 433 i fou canonitzat com a sant. A Marsella es feia un festival en la seva memòria el 25 de juliol.
Les seves obres son: "De Institutis Coenobiorum Libri XII", "Collationes Patrum XXIV", "De Incarnatione Christi Libri VII", "De spirituali Medicina Monachi seu Dosis medical ad exinaniendos Animi Affectus", "Theologica Confessio et De Conflictu Vitiorum et Virtutum", "Vita S. Victoris Martyris" i altres.
