Joaquín Arderíus y Sánchez-Fortún
Joaquín Arderíus y Sánchez-Fortún (Lorca, 1885 – Mèxic, 1969) va ser un escriptor espanyol.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va abandonar els estudis d'enginyeria per dedicar-se a la literatura i al periodisme. Activista polític d'esquerres, va dirigir, juntament amb Antonio Espina i José Díaz Fernández, la revista Nueva España (1930-31). Co-fundador l'11 de febrer de 1933 de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica, creada en uns temps en què la dreta sostenia un to condemnatori en relació als relats sobre les conquestes i els problemes del socialisme a l'URSS. Durant la Guerra Civil Espanyola, fou el president de l'organització d'ajuda Socors Roig. En 1939 va marxar a l'exili.
Obra [modifica]
La seva narrativa evoluciona des del to expressionista, la influència nietzscheana, el contingut eròtic i una intencionalitat social encara un xic confusa
- Mis mendigos, 1915,
- Así me fecundó Zaratustra, 1923,
- La duquesa de Nit, 1926,
- La espuela, 1927,
- Los príncipes iguales, 1928, i
- El comedor de la pensión Venecia, 1930),
- al realisme de clara intencionalitat social i política: Campesinos (1931) i Crimen (1934).
Amb José Díaz Fernández escriví Vida de Fermín Galán (1931).
Bibliografia [modifica]
- V. Fuentes, «De la novela expresionista a la revolucionaria proletaria: en tomo a la narrativa de J . Arderius», en Papeles de Son Armadans, CL.XXIX (febrero de 1971), pp. 197-215;
- M. F. Vilches de Frutos, «El subjetivismo como constante vital: la trayectoria literaria de J. Arderius», en Dicenda. Cuadernos de Filología Hispánica, III (1984), pp. 141-161.
