Baldomero Espartero
| Baldomero Espartero | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 17 d'octubre de 1840 – 23 de juliol de 1843 |
|
| Precedit per | Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies |
| Succeït per | Isabel II |
|
|
|
| Naixement | 27 de febrer de 1793 Granátula de Calatrava, (Ciudad Real) |
| Mort | 8 de gener de 1879 (als 85 anys) Logroño |
| Parella | María Jacinta Martínez de Sicilia y Santa Cruz |
| Professió | Militar i polític |
Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843.[1]
Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat i afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys una vegada cada 50 anys.[2][3] La revolta va revifar el 1843 provocant un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes i les muralles.[4]
Va començar els seus estudis al seminari d'Almagro. Al 1808 s'allista a l'exèrcit i participa en la Guerra del Francès. Des del 1810 restà a Cadis assetjat pels francesos, mentre es feien les Corts constituents i on realitza estudis militars i d'enginyer. Durant la primera guerra carlina va estar del costat de la reina Isabel II d'Espanya.
El seu pare havia encarrilat la seva formació per un destí eclesiàstic però la Guerra de la Independència el va arrossegar des de molt jove al front de batalla, que no va abandonar fins cinc anys després. Combatent en tres dels quatre conflictes més importants d'Espanya en el segle XIX, va ser soldat en la guerra contra la invasió del francès, oficial durant la guerra colonial al Perú i General en Cap a la Primera Guerra Carlina.[5] Va viure a Cadis el naixement del liberalisme espanyol, camí que no abandonaria mai. Home extremadament dur en el tracte, valorava la lleialtat dels seus companys d'armes -terme que no agradava sentir als altres generals- tant com l'eficàcia. Va combatre en primera línia, va ser ferit en vuit ocasions i el seu caràcter altiu i exigent el va portar a cometre excessos, de vegades molt sagnants, en la disciplina militar. Va ser dues vegades President del Consell de Ministres i va arribar a la Direcció de l'Estat com regent durant la minoria d'edat d'Isabel II. Ha estat l'únic militar espanyol amb tractament d'Altesa Reial i, malgrat totes les seves contradiccions, va saber passar desapercebut els darrers vint anys. Va rebutjar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de ben jove.
| « | La Pàtria compta amb els vostres esforços, amb les vostres virtuts, amb la vostra saviesa, perquè feu lleis que refermen els seus drets i destrueixin els abusos que s'han introduït en el govern de l'Estat. Feu, que la Reina tingui una gran satisfacció en acceptar-les, i la Nació a obeir. Pel que fa a mi, senyors, jo les obeiré sempre, perquè sempre he volgut que es compleixi la voluntat nacional, i perquè estic convençut que sense l'obediència a les lleis, la llibertat és impossible. |
» |
| — Baldomero Espartero en la sessió de les Corts Constituents del 28 de novembre de 1854 |
||
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Mata, Jordi et al.. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ La Vanguardia, 21-11-2010, La Banalidad, Espartero aconsejó en 1842 que Barcelona fuese bombardeada al menos una vez cada 50 años
- ↑ Ciutat Vella vol canviar els noms dels carrers que fan referència al general Espartero
- ↑ Estanislau Roca, Montjuïc, la muntanya de la ciutat, p.55
- ↑ Santirso Rodríguez, Manuel. «El incierto cenit del carlismo catalán (1837-1840)» (en castellà). Gerónimo de Urdariz, n.14-15, 1999, p. 169 [Consulta: 18/5/2013].
| Precedit per: José Maria Calatrava |
President del Govern Espanyol 1837–1837 |
Succeït per: Eusebio Bardají Azara |
| Precedit per: Vicente Sancho |
President del Govern Espanyol 1840–1841 |
Succeït per: Joaquín María Ferrer y Echevarría |
| Precedit per: Angel Saavedra y Ramirez de Baquedano |
President del Govern Espanyol 1854–1854 |
Succeït per: Leopoldo O'Donnell Jorís |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baldomero Espartero |
