Joaquín Chapaprieta Torregrosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquín Chapaprieta.jpg

Joaquín Chapaprieta i Torregrosa (Torrevella, 26 d'octubre de 1871 - Madrid, 14 d'octubre de 1951). Polític espanyol, ministre en diverses ocasions, president del Consell de Ministres de la II República Espanyola en 1935. El seu pare, Vicente Chapapría Fortepiani, d'origen genovés, tenia negocis d'importació de fustes, que transportava en els seus propis vaixells i comercialitzava a Torrevella i Alacant. Va cursar els seus estudis de Batxillerat en el Seminari d'Oriola, i els de Dret a Madrid i Bolonya. Exercint en un bufets de gran categoria, com els de Francisco Puigcerver i Santiago Alba Bonifaz, especialitzant-se en temes contenciós-administratius, va assolir gran renom en algunes causes sonades, com la derivada d'un accident ferroviari, i es va especialitzar en dret financer.

Fou diputat provincial (1898), diputat a Corts amb Sagasta (1901), i més endavant Senador per La Corunya i Valladolid, dirigint posteriorment l'esquerra liberal. En 1903 va ser Director General de Propietats i després Director General d'Administració. En 1915, Sotssecretari de Gràcia i Justícia; a l'any següent, d'Hisenda, i ja en 1922, Ministre de Treball. Va tenir el seu més destacada activitat política i hisendística durant la II República. Diputat en 1933, des del 6 de maig de 1935 va ser Ministre d'Hisenda amb Alejandro Lerroux. Va continuar sent-lo el 25 de setembre, quan va ocupar la presidència del Consell de Ministres (cap del govern) amb el suport de la CEDA i els agraris. Finalment, en el gabinet de Manuel Portela Valladares va ocupar la cartera d'Hisenda, fins al 30 de desembre, que va dimitir. A les eleccions de febrer de 1936 es va presentar pel partit Republicà Independent d'Alacant, però després de l'esclat de la Guerra Civil es va retirar de la política.


Obras[modifica | modifica el codi]

  • La paz fue posible: memorias de un politico. Prologo de J. Chapaprieta Otsein. Estudi preliminar de Carlos Seco Serrano. Barcelona. Editorial Ariel, 1972.


Precedit per:
Alejandro Lerroux García
Escut de la Segona República Espanyola
President del Govern d'Espanya

1935–- 1935
Succeït per:
Manuel Portela Valladares