Joaquín Chapaprieta Torregrosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquín Chapaprieta Torregrosa
Joaquín Chapaprieta.jpg
Ministre de Treball, Comerç i Indústria
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg
7 de desembre de 1922 – 3 de setembre de 1923
Ministre d'Hisenda
Escudo de la Segunda República Española.svg
6 de maig de 1935 – 14 de desembre de 1935
Escut de la Segona República Espanyola
President del Govern d'Espanya
25 de setembre de 1935 – 14 de desembre de 1935
Ministre de la Governació
Escudo de la Segunda República Española.svg
14 de desembre de 1935 – 30 de desembre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 26 d'octubre de 1871
Torrevella
Mort 14 d'octubre de 1951 (als 79 anys)
Madrid
Ocupació Advocat
Partit polític Partit Republicà Radical

Joaquín Chapaprieta i Torregrosa (Torrevella, 26 d'octubre de 1871 - Madrid, 14 d'octubre de 1951) fou un Polític espanyol, ministre en diverses ocasions, president del Consell de Ministres de la II República Espanyola en 1935.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Vicente Chapapría Fortepiani, d'origen genovés, tenia negocis d'importació de fustes, que transportava en els seus propis vaixells i comercialitzava a Torrevella i Alacant. Va cursar els seus estudis de Batxillerat en el Seminari d'Oriola, i els de Dret a Madrid i Bolonya. Exercint en un bufets de gran categoria, com els de Francisco López Puigcerver i Santiago Alba Bonifaz, especialitzant-se en temes contenciós-administratius, va assolir gran renom en algunes causes sonades, com la derivada d'un accident ferroviari, i es va especialitzar en dret financer.

Fou diputat provincial (1898), diputat a Corts amb Sagasta (eleccions generals espanyoles de 1901),[1] i més endavant Senador per La Corunya i Valladolid, dirigint posteriorment l'esquerra liberal. En 1903 va ser Director General de Propietats i després Director General d'Administració. En 1915, Sotssecretari de Gràcia i Justícia; a l'any següent, d'Hisenda, i ja en 1922, Ministre de Treball. Va tenir el seu més destacada activitat política i hisendística durant la II República.

Diputat en 1933, des del 6 de maig de 1935 va ser Ministre d'Hisenda amb Alejandro Lerroux. Va continuar sent-ho el 25 de setembre, quan va ocupar la presidència del Consell de Ministres (cap del govern) amb el suport de la CEDA i els agraris. Va aconseguir augmentar la cotització del deute estatal, però els escàndols de corrupció dels radicals (afer Nombela, estraperlo) van fer caure el seu govern.[2] Finalment, en el gabinet de Manuel Portela Valladares va ocupar la cartera d'Hisenda, fins al 30 de desembre, que va dimitir. A les eleccions de febrer de 1936 es va presentar pel partit Republicà Independent d'Alacant, però després de l'esclat de la Guerra Civil es va retirar de la política.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La paz fue posible: memorias de un politico. Prologo de J. Chapaprieta Otsein. Estudi preliminar de Carlos Seco Serrano. Barcelona. Editorial Ariel, 1972.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuel Ferrández Andreu: Mis vivencias con D. Joaquín Chapaprieta: autobiografía, Alicante, Instituto Municipal de Cultura Joaquín Chapaprieta Torregrosa, 2000. ISBN 978-84-89974-18-0
  • Miguel Martorell Linares: “La reforma del Estado liberal. Joaquín Chapaprieta en la Crisis de la Restauración”, Hispania, vol. LVIII/1, enero-abril de 1998, pp. 261-282.
  • Miguel Martorell Linares: "Joaquín Chapaprieta: de la izquierda dinástica a la derecha republicana", en F. Comín, P. Martín-Aceña y M. Martorell (eds.): La Hacienda española y sus ministros. Del 98 a la Guerra Civil, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2000, pp. 397-433.


Càrrecs públics
Precedit per:
Abilio Calderón Rojo
Ministre de Treball, Comerç i Indústria
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1922-1923
Succeït per:
Luis Armiñán Pérez
Precedit per:
Alfredo de Zavala y Lafora
Ministre d'Hisenda
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Manuel Rico Avello
Precedit per:
Alejandro Lerroux García
Escut de la Segona República Espanyola
President del Govern d'Espanya

1935–- 1935
Succeït per:
Manuel Portela Valladares
Precedit per:
Joaquín de Pablo-Blanco Torres
Ministre de la Governació
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Manuel Portela Valladares