Joaquim Albareda i Salvadó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquim Albareda al MHC el 2007.

Joaquim Albareda Salvadó (Manlleu, Osona, 1957), Historiador.[1]

Catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i director de l’Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives d'aquesta universitat. És l'Investigador principal del projecte de recerca España y los tratados de Utrecht (1712-1714), Ministerio de Ciencia e innovación (HAR2011-26769) i del Grup d'estudi de les institucions i de la societat a la Catalunya moderna (segles XVI-XIX), AGAUR, Generalitat de Catalunya (2009SGR318). D'altra banda, també és director de la col·lecció d’Història Referències, Eumo Editorial, Edicions 62. Durant els últims anys, ha centrat la seva investigació en el tema de la guerra de Successió d’Espanya (1705-1714) i en la història política del segle XVIII.[2]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705) (Editorial Vicens Vives, 1993, IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials).
  • Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El Dietari del convent de Santa Caterina i les Memòries d'Honorat de Pallejà (Eumo Editorial, 2001).
  • Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714) (Edicions 62, Generalitat de Catalunya, 2001).
  • Felipe V y el triunfo del absolutismo. Cataluña en un conflicto europeo (1700-1714) (Generalitat de Catalunya, 2002).
  • “Las Cortes de 1701-1702 y 1705-1706. La puesta al día del constitucionalismo”, Estudio introductorio/ “Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme”, a Constitucions, Capítols i Actes de Cort. Anys 1701-1702 i 1705-1706. Edició facsímil (Editorial Base, 2004, pp. 5-64).
  • 'El “cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la guerra de Successió (1705-1742) (Fundació Noguera, 2005).
  • “Pròleg: la Generalitat entre 1701 i 1714”, del volum X de Dietaris de la Generalitat, Anys 1701 a 1713. Juntament amb Eduard Martí. (Generalitat de Catalunya, 2007, pp. IX-XXXV).
  • La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (Crítica, 2010, 2012).

Juntament amb Pere Gifre és autor de Història de la Catalunya moderna (Pòrtic, 1999). També ha dirigit "Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII", volum 5 d'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (B. de Riquer dir., Enciclopèdia Catalana, 1995).

És autor del capítol “Societat i cultura en la Catalunya del Set-cents”, d'Història de la cultura catalana. El set-cents, volum III, dirigida per Pere Gabriel, (Edicions 62, 1996, pp. 85-120) i del capítol “La vida política”, en l’obra col·lectiva Pierre Vilar i la història de Catalunya (Editorial Base, 2006, pp. 189-215).

Ha coordinat les obres col·lectives Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (Eumo Editorial, 2001) i Una relació difícil. Catalunya i l'Espanya moderna (Editorial Base, 2007).

Juntament amb M. Janué i Miret ha coordinat el volum El nacimiento y la construcción del Estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives (Publicacions de la Universitat de València, 2011).

Paral·lelament, ha estudiat els escrits polítics publicats entre finals del segle XVII i els primers anys del segle XVIII a:

  • Escrits polítics del segle XVIII. Tom I. Despertador de Catalunya i altres textos (Eumo Editorial, 1996).
  • Escrits polítics del sgle XVIII. Tom V. Escrits del moment republicà de 1713-1714 (Eumo Editorial, 2011).

Articles[modifica | modifica el codi]

  • “Il movimento filo-asburgico, il progetto di una Spagna alternativa (1705-1741)”, Cheiron, 39-40 (2003, pp. 79-104).
  • “La Catalogne et Philippe V d'Espagne dans la guerre de Succession d'Espagne: des espérances de 1705 à la perte des libertés de 1714”, Revue d'Histoire Diplomatique (2007, pp. 231-247).
  • “La Corona di Aragona durante la guerra di Successione alla corona spagnola (1705-1714)”, Annali di Storia Moderna e Contemporanea, 13 (2007, pp. 9-24).
  • “Das Fortbestehen des Austrazismus in Wien nach dem Vertrag von Utrecht (1713-1727). Der Schatten des marqués de Rialp”, Hispania-Austria III. Der Spanische Erbfolgekrieg. F. Edelmayer, V. León Sanz, J.I. Ruiz Rodríguez (eds.), Institut für Geschichte der Universität Wien (2008, pp. 319-339).

Altres treballs que aborden temàtiques relacionades amb la història política són:

  • “Vias de participación política del hombre común en Europa (siglos XVII-XVIII)”, a María Luz González Mezquita (Ed.), Temas y perspectvas teóricas de Historia Moderna (Universidad Nacional de Mar del Plata, 2011, pp. 55-76).
  • "Cataluña en la España del siglo XVIII: represión, acomodación y disidencia”, J. Arrieta, J.Astigarraga (eds,), Conciliar la diversidad. Pasado y presente de la vertebración de España (Universidad del País Vasco, Fundació Ernest Lluch, 2009, pp. 55-75).
  • “El debate sobre la modernidad del absolutismo borbónico”, Revista HmiC, nº X, 2012, http://webs2002.uab.cat/hmic (pp. 6-19).

Publicacions de caràcter divulgatiu[modifica | modifica el codi]

  • 11 de setembre de 1714, amb A. Garcia Espuche (Generalitat de Catalunya, 2005).
  • 1714. La guerra de Successió explicada per Joaquim Albareda i Joan Escúlies (Pòrtic, 2008).
  • “La Diputació del General i els Comuns catalans: representació i modernitat política”, L'Avenç, 339. 2008, pp. 28-33.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joaquim Albareda i Salvadó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.