Joaquim Barraquer Moner
De Viquipèdia
Doctor Joaquim Barraquer i Moner, segon fill d’Ignasi Barraquer Barraquer, va néixer a Barcelona el 26 de gener de 1927. Seguint la trajectòria dels seus antecessors, després de cursar el batxillerat va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona (1945-1951), i es va doctorar a Madrid l’any 1955. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi
Es va forjar molt aviat al costat del seu pare, a qui acompanyava al seu taller mecànic, on realitzava treballs manuals o de precisió per tal d’adquirir la destresa indispensable per convertir-se en cirurgià. La seva vocació per l’oftalmologia va aparèixer ràpidament quan als onze anys ja seguia el treball del seu pare i als tretze ja ajudava al seu pare a operar cataractes.
Catedràtic en cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director de l’Institut Universitari Barraquer i de l’Escola Professional d’Oftalmologia (afiliats a la UAB), director executiu de l’Institut Barraquer, director-fundador del Banc d’Ulls per a Tractaments de la Ceguesa, i cirurgià-director del Centre d’Oftalmologia Barraquer, on ha format un equip d’oftalmòlegs entre els quals es troben, fruit dels seu matrimoni amb Mariana Compte Andrade, els seus fills Elena i Rafael, i l’esposa d’aquest últim, Marinka Kargachin.
Ostenta nombroses distincions i reconeixements internacionals que el fan un del millors oftalmòlegs de l'actualitat. Entre les seves aportacions a la ciència trobem el descobriment l’any 1957 de l’acció de l’alfaqiumiotrpsina sobre la zònula humana, fet que va donar lloc a la tècnica de la zonulolisi enzimàtica, procediment quirúrgic que va facilitar considerablement l’extracció intracapsular o total de la cataracta.
