Joaquim Bau i Nolla
Joaquim Bau i Nolla (Tortosa, 1897 - Madrid, 20 de maig de 1973) fou un advocat, comerciant i polític català.
El seu pare, Josep Bau i Vergés fou un comerciant d'oli que va fer fortuna en el mercat sud-americà. Estudià batxillerat al Col·legi de la Salle Bonanova de Barcelona, i es llicencià en Dret a la Universitat de València el 1935. Treballà com a corredor de Borsa i Comerç, comerciant d'oli i president de la Junta Central de Corredores de Comercio de España. Fou vocal de la Real Sociedad Geográfica.
De família carlina, començà la seva trajectòria a les Joventuts Catòliques de Tortosa i després ingressà a Comunió Tradicionalista, partit amb el que fou alcalde de Tortosa entre 1925 i 1929, i diputat a l'Assemblea Nacional consultiva durant la dictadura de Primo de Rivera com a membre de la Unión Patriótica, de la que en fou cap de la província de Tarragona el 1929. Es mostrà totalment contrari a l'Estatut de Núria. Fou escollit diputat per la província de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins la coalició Unió Ciutadana (secció catalana del Bloque Nacional, dirigida pel seu amic José Calvo Sotelo), i a les eleccions generals espanyoles de 1936 va repetir dins les fils del Front Català d'Ordre.
En esclatar la guerra civil espanyola es posà de primera hora de part dels revoltats, i fou membre de la Junta Tècnica de Burgos i president de la Comisión de Industria, Comercio y Abastos de la Junta Tècnica de l'Estat fins el 1938. Durant la postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central, emparant-se d'una considerable fortuna. Després fou procurador a les Corts franquistes entre el 1958 i el 1971, president del consell d'estat i membre del Consejo del Reino entre 1965 i 1973. Pòstumament va rebre el títol de duc de Bau.
